Palma, 19 de novembre de 2024.- MÉS per Mallorca ha demanat al Govern que faci polítiques per impulsar l’ús social de la llengua catalana davant l’emergència lingüística en lloc de continuar pressupostant el pla de segregació lingüística a les aules o campanyes informatives perquè més famílies s’adhereixin al pla. El partit ecosobiranista defensa la tesi del president de l’Obra Cultural Balear, Antoni Llabrés, de què no fer política lingüística és una manera d’anar-hi en contra.

“Vivim una emergència lingüística que pot conduir en poques generacions a la desaparició de la llengua pròpia del país en un procés “d’irlandització” que pot fer que tothom la sàpiga, però que ningú no l'empri”, ha alertat la diputada de MÉS per Mallorca, Maria Ramon, durant la seva pregunta de control a l’executiu del ple d’aquest dimarts, formulada al conseller d’Educació a qui havia demanat què pensava fer la conselleria d’Educació davant el fet que el nivell de català en els alumnes de quart de primària hagi baixat 10 punts des del curs 2012-2013, una tendència a la baixa d’aquests coneixements respecte a la llengua castellana.

“Que el castellà sigui la llengua habitual a Logronyo i el català retrocedeixi a Palma no és casual. És fruit d’una dinàmica històrica concreta i es produeix en un context social, econòmic, demogràfic i polític concret”, ha afirmat Ramon, que ha afegit que davant aquesta situació són necessàries polítiques lingüístiques que exerceixin de contrapès d'aquest context advers. “Perquè com diu el nostre president, Antoni Llabrés: “no fer política lingüística és una manera d’anar-hi en contra”, ha defensat la diputada de MÉS per Mallorca.

En aquest sentit, Ramon ha defensat el reforç de la llengua catalana en el sistema educatiu, vigilant el compliment dels projectes lingüístics, i dotant de més auxiliars de conversa i dinamitzadors lingüístics per reforçar el seu ús al pati, al carrer i on faci falta. “Però, sobretot, no seguir pressupostant segregar els alumnes segons la llengua que xerrin o acceptar campanyes informatives per triar que la llengua del primer ensenyament tengui com a preferència el castellà”, ha criticat Ramon.

“Si la situació és extraordinària, fan falta mesures extraordinàries, complementàries, però diferents del que hem fet fins ara, i una forta implicació de l'Estat en assumir la seva responsabilitat”, ha defensat la diputada de MÉS per Mallorca, que ha afegit que el manteniment del català com a llengua plenament viva i dinàmica a les Illes Balears és un deure de tothom, sigui quin sigui el seu idioma familiar.

“La llengua pròpia del país és un patrimoni compartit que ens identifica i que enriqueix a tots, sigui quin sigui el nostre idioma familiar. I és un deure de tothom, sigui quina sigui la seva ideologia i el seu projecte nacional”, ha conclòs Ramon.