De les 14 persones que han estat identificades arran dels treballs d'exhumació, destaquen els batles republicans Tomàs Seguí d'Esporles i Pedro Vallespir de Costitx i Ignasi Picornell, germà d'Aurora Picornell.
Després de 80 anys d'espera, el Govern de les Illes Balears ha donat a conèixer els resultats de les identificacions d'ADN de la primera fase de l'exhumació de la fossa del cementiri Porreres. Dels 49 cossos exhumats en aquesta primera fase, s'han pogut identificar 14 amb total fiabilitat gràcies a les mostres d'ADN de 79 persones que compartien vincles familiars amb les víctimes.
Des del Govern s'ha volgut agrair la paciència que han tengut les famílies de les víctimes per l'espera de més 40 anys de les administracions a l'hora de complir un deure cívic i es compromet a continuar treballant en aquest projecte.
Els cossos identificats corresponen a persones de diferents municipis de l'illa de Mallorca:
Joan Canyelles Capllonch (Esporles)
Jaume Capó Amengual (Búger)
Rafel Cifre Torres (Palma)
Llorenç Coll Sastre (Selva)
Gabriel Ferriol Gelabert (Felanitx)
Guillem Frau Moragues (Palma)
Mariano Galiana Galiana (Alcúdia)
Joan Losa Campomar (Pollença)
Gaspar Macià Ventaloni (Campanet)
Baltasar Moyà Bauzà (Capdepera)
Ignasi Picornell Femenies (Palma)
Miquel Ques Torrens (Sencelles)
Tomàs Seguí Seguí (Esporles)
Pedro Vallespir Amengual (Costitx)
Per tal de fer possible aquest procés d'identificació, promogut per la Conselleria de Cultura, Participació i Esports, hi han col·laborat econòmicament un total de 18 ajuntaments de Mallorca que tenen possibles víctimes a la fossa de Porreres. Són Alaró, Algaida, Andratx, Artà, Binissalem, Calvià, Capdepera, Consell, Esporles, Inca, Felanitx, Llucmajor, Montuïri, Pollença, Palma, Santanyí, Selva i Porreres, que ha col·laborat en tot el procés.
Fanny Tur, consellera de Cultura, Participació i Esports ha informat que des de ja fa uns mesos s'està treballant en la segona fase de la fossa de Porreres, una fase que esdevé tècnicament complicada, ja que hi ha que hi ha nínxols damunt la fossa.
La, fins fa poc, diputada de MÉS per Mallorca, Margalida Capellà, que va coordinar i va col·laborar en l'elaboració de la Llei de Fosses, ha explicat que la llei de fosses desplegarà l'anomenada "llei de memòria històrica" i establirà la competència i, sobretot, el compromís del Govern de les Illes Balears en la localització de les persones desaparegudes durant la guerra civil i la dictadura franquista.
