Carme Gomila: «El plus d'insularitat no és un privilegi, és una qüestió de justícia per als treballadors de les Illes Balears»

MÉS per Mallorca,

La candidata d'ARAMÉS–Front Ampli al Congrés, Carme Gomila, ha reivindicat la necessitat de continuar avançant en la compensació econòmica de la insularitat per garantir unes condicions laborals dignes i uns serveis públics de qualitat a les Illes Balears. Gomila ha recordat que viure a les illes suposa assumir uns sobrecostos en habitatge, transport i productes bàsics que no pateixen de la mateixa manera els treballadors de la península.

«No pot ser que un mestre, una infermera o un funcionari hagi de destinar bona part del seu sou a pagar un habitatge pel simple fet de viure a les nostres illes. El plus d'insularitat no és cap privilegi, és una compensació justa per una desigualtat que patim cada dia», ha afirmat Gomila.

La candidata ha destacat que aquesta situació no només perjudica els treballadors, sinó que també té conseqüències directes sobre el conjunt de la ciutadania. «Quan les administracions tenen dificultats per cobrir places perquè els professionals no es poden permetre viure aquí, qui acaba patint les conseqüències és la gent que necessita una cita mèdica, una escola amb tots els docents o una administració que funcioni», ha assenyalat.

La feina de Vicenç Vidal al Senat i al Congrés ha contribuït a aconseguir avanços

Gomila ha posat en valor la feina desenvolupada durant anys per MÉS per Mallorca a les institucions estatals, especialment a través de Vicenç Vidal, que ha situat la compensació de la insularitat entre les reivindicacions de les Illes Balears al Senat i al Congrés.

«Aquests avanços no han caigut del cel. Són fruit d'anys de reivindicacions, de feina parlamentària i de la pressió de les organitzacions sindicals. Vicenç Vidal ha duit la veu de les nostres illes a Madrid i ha contribuït a fer entendre que la insularitat té un cost que s'ha de compensar», ha remarcat la candidata.

En aquest sentit, ARAMÉS–Front Ampli ha valorat positivament l'actualització de les indemnitzacions per residència del personal públic estatal aprovada el juliol de 2026, amb efectes des de l'1 de juliol. La coalició considera que es tracta d'una passa important per corregir unes quanties que havien quedat desfasades, però adverteix que encara no resol totes les desigualtats existents.

Així mateix, Gomila ha recordat les millores acordades per al personal de la Comunitat Autònoma, amb un calendari d'aplicació progressiva fins a 2028, i ha insistit en la necessitat d'evitar diferències injustificades entre administracions i col·lectius professionals.

Un plus just, actualitzat i adaptat a cada illa

ARAMÉS–Front Ampli reclama consolidar els avanços aconseguits i establir un sistema permanent d'actualització de les quanties que tengui en compte l'evolució del cost de la vida. La coalició també defensa el reconeixement efectiu de la doble insularitat de Menorca i Eivissa i de la triple insularitat de Formentera, amb compensacions diferenciades segons les dificultats de cada territori.

A més, la candidatura exigeix que les millores arribin als organismes i empreses públiques estatals i que es garanteixin els recursos necessaris perquè els consells insulars i els ajuntaments també puguin compensar adequadament els seus treballadors.

«No té sentit que dos professionals que fan una feina equivalent i viuen a la mateixa illa tenguin compensacions molt diferents segons l'administració per a la qual treballen. Hem d'acabar amb aquestes desigualtats i garantir que ningú quedi enrere», ha defensat Gomila.

La candidata ha insistit que el plus d'insularitat és també una eina imprescindible per garantir el futur dels serveis públics: «Si volem tenir bons hospitals, bones escoles i uns serveis públics de qualitat, hem de garantir que els professionals que els fan possibles puguin viure dignament a les nostres illes».

Finalment, Gomila ha defensat la importància de mantenir una veu pròpia de les Illes Balears al Congrés per continuar impulsant aquestes reivindicacions.

«Hem demostrat que tenir representants que defensin els interessos de les nostres illes serveix per aconseguir avanços concrets. Però encara queda molta feina per fer. No volem que viure a les Illes Balears sigui una penalització econòmica. Volem els mateixos drets, les mateixes oportunitats i unes condicions de vida dignes. I això també és viure bé, viure aquí», ha conclòs.

Comparteix-lo!

Modificar cookies