Palma, 18 d'octubre de 2024.- MÉS per Mallorca ha presentat una proposició no de llei perquè el Govern reclami a Google que, en qualsevol versió de Google Maps i de forma especial en la castellana, faci servir els topònims de les Illes en la seva versió oficial en llengua catalana, excepte pel que fa als topònims majors, en què s'emprarà la llengua d'arribada, tal com fa amb els altres idiomes.

El coordinador general i portaveu parlamentari de MÉS per Mallorca, Lluís Apesteguia, explica que totes les llengües adapten topònims d'altres llengües a les pròpies particularitats fonètiques i ortogràfiques i que això és així especialment amb els denominats topònims majors, que fan referència a continents, països, ciutats, pobles o accidents geogràfics més importants. És per això que noms de ciutats com Londres, Nova York, Moscou, entre altres, apareixen amb formes i grafies diverses en les diferents llengües del món. Aquestes formes es denominen exotopònims.

Apesteguia també recorda que el veïnatge i les relacions històriques sovintejades afavoreixen òbviament l'aparició d'exotopònims amb tradició. Per això, matisa, en llengua catalana hi ha molts d'exotopònims dels territoris no catalanoparlants de la Corona d'Aragó (Osca, Saragossa, Terol...) però pocs de la Corona de Castella (deim Huelva i no Holva; Zamora i no Samora; i Burgos i no Burgs...). 

Malgrat això, el coordinador general de MÉS per Mallorca recorda que el criteri habitual en toponímia "és respectar la forma pròpia de la llengua d'origen tant com sigui possible i sotmetre-la als mínims canvis imprescindibles" i reivindica que "autoanomenar-se amb els mateixos noms és un dret dels pobles". 

De fet, Apesteguia assenyala que "és precisament per la seva funció identificativa que, històricament, els topònims han estat, i continuen essent, objecte de manipulació política". "L'intent d'imposar noms nous a tots els racons de les terres sotmeses ha estat i és una pràctica consubstancial a projectes polítics que intenten assimilar les diferències i fan servir la toponímia per mirar d'esborrar la memòria dels pobles que volen fer desaparèixer", critica Apesteguia. 

En aquest sentit, MÉS per Mallorca lamenta que més enllà dels exotopònims habituals, "els poders assimilacionistes poden arribar a reconstruir la toponímia sencera dels pobles que intenten anorrear, fent esforços minuciosos per arribar a disposar d'una toponímia alternativa a l'autòctona fins al més petit detall". Segones diuen, des dels decrets de Nova Planta fins a la recuperació de les institucions d'autogovern, hi va haver a les Illes Balears la pràctica de castellanitzar la toponímia pròpia per "tal d'esborrar la genuïnitat del país i no per necessitats de comunicació o veïnatge". La legislació vigent va retornar a les Illes la capacitat d'emprar oficialment els noms de lloc en la llengua pròpia, i el 1986 el Parlament va determinar que "els topònims de les Illes Balears tenen com a única forma oficial la catalana" (article 14 de la Llei 3/1986, de 29 d'abril, de normalització lingüística a les Illes Balears).

 "Tanmateix, perviuen a l'Estat espanyol alguns sectors, per fortuna petits, que frisen per retornar les dinàmiques anteriors, i que volen imposar en la vida pública uns topònims que no tenen i mai no han tingut vigència popular, ni tan sols entre els ciutadans castellanoparlants de les Illes Balears", lamenta Apesteguia. Aquest és el cas, sense anar més lluny, dels editors de la Wikipedia (en castellà), que han decidit unilateralment convertir les formes castellanitzades de tota la geografia balear en la forma prioritària de la seva enciclopèdia. És així, per exemple, que els lectors d'aquesta enciclopèdia troben entrades en què topònims com Felanich o La Puebla ostenten la posició prioritària, i la forma pròpia i oficial només es troba dins el text i entre parèntesis.