Montuïri, 27 d'abril de 2025.- Només quan estimam, quan compartim, la vida té sentit. I així, malgrat el dolor i la pèrdua, la lluita incansable per la justícia social, arrelada al sentiment d’estima per aquest petit país, que és el nostre, continua essent el nostre alliberament: la força que ens uneix i en salva.
És, des d’aquesta la celebració i l’estima a la vida compartida, al país i a una de les figures que l’han fet ser com és i que l’han fet, sens dubte, millor, que un miler de persones ens vam reunir aquest diumenge al cementiri de Montuïri per homenatjar i acomiadar al nostre company, a un referent, com en Pere Sampol Mas, mort aquest passat divendres.
En l’emotiu i multitudinari acte van intervenir el coordinador general de MÉS per Mallorca, Lluís Apesteguia, Paula Amengual, batlessa de Montuïri, l’escriptor l’exconseller d’Educació i Cultura, Damià Pons, l’exconseller d’Agricultura, Mateu Morro, el president de l’Obra Cultural Balear, Antoni Llabrés, l’exregidor del PSM de Montuïri, Mateu Ginard, i Joan Carrero, de la Fundació S’Olivar; però també companys i companyes del PSM, de les agrupacions de MÉS per Montuirï d’arreu de Mallorca, batles i batlesses, representants d’altres formacions polítiques i molta de la gent que va conèixer i estimar a Pere Sampol.
Perquè a Pere Sampol, net d’en Joan Mas i Verd, el batle de Montuïri assassinat pels feixistes el 1936, l'anhel de llibertat i la igualtat li corria per les venes i, com la de persones d’una generació que va pensar el sobiranisme que ens ha arribat, un nacionalisme d’alliberament que és indestriable de la lluita per la justícia social, la protecció del territori i el compromís amb la democràcia; la vida d’en Pere ha estat una vida de compromís amb el nostre poble i el nostre país, no en una imatge literària plegada de tòpics i benevolència fictícia, sinó en un poble sobirà, lliure, senzill, de persones normals i corrents que lluiten per la llibertat i el benestar de tothom.
El país no seria el mateix sense en Pere. I sense molts altres, que ell sabia que les lluites que valen la pena sempre es conjuguen en plural. Però tampoc sense en Pere. I seria pitjor del que és, molt pitjor.
Però el seu mestratge i el seu record no partiran. Cap acció en favor del nostre país, promoguda per les persones que el sostenen des de baix, s’ha fet en va. Les duim a sobre per sempre. I és amb elles que continuarem caminant.
Gràcies, Pere. Per ser-hi, per la teva feina i pel teu exemple.
