Una política agrària comuna basada en la insularitat, la professionalització, les exigències ambiental, la joventut i la perspectiva de gènere

El sector primari de les Balears debat la nova PAC per a 2020-2027


La nova política agrària comuna s’ha d’edificar sobre quatre pilars fonamentals: el reconeixement de la insularitat, la professionalització, les exigències ambientals, la joventut i la perspectiva de gènere. Així ho va expressar el conseller de Medi Ambient, Agricultura i Pesca, Vicenç Vidal, a la reunió amb el sector primari de les Balears per parlar de com vol que sigui la PAC entre 2020 i 2027 i com afecta a l’arxipèlag.

Des de l’àrea d’agricultura i ramaderia de la conselleria i en concret des del Fons de Garantia Agrària i Pesquera de les Illes Balears , el món agrari a les Illes Balears i la nova PAC els hauria de tenir en compte alhora de dissenyar els nous programes.

El fet de ser territori insular suposa una desavantatge important respecte de la competitivitat amb altres regions, les despeses de producció són més elevades i l’exportació de productes és més complicada. Som, per tant, una zona desafavorida, amb limitacions geogràfiques, que a diferència de les regions ultraperifèriques no té un reconeixement especial dins la UE ni en les polítiques agràries comunitàries.

A més, el sector professional agrari de les Illes Balears necessita un nou impuls, amb la incorporació de joves i de noves tecnologies que facin possible la pervivència de l’activitat. Les mesures com el CAPPING (límits per sobre i per sota de cobraments 5.000€-60.000€) poden ser interessants atès que poden fer que els professionals no vegin una davallada important dels ingressos, sinó que la davallada la pateixin més els grans terratinents o petits propietaris que no viuen del sector. Un altre aspecte és l’abolició dels Drets Històrics que també pot contribuir a la liberalització del sector, donant pas a nous productors i a projectes més viables, en contra de l’immobilisme actual d’una part del sector.

Endemés, també s’ha tractat el fet d’aprofundir en mesures i exigències mediambientals. Les Illes Balears viuen del turisme i tenen uns recursos limitats. Gran part de les seves explotacions són explotacions familiars diversificades, el mosaic agrari, que usen de forma molt eficient els recursos disponibles (aigua, sòl i nutrients) i ajuden a la conservació de la biodiversitat. Aquests serveis mediambientals que presten a la societat i a la resta de sectors s’han de veure recompensats en les polítiques comunitàries i , per tant, és un dels aspectes que han de millorar en la nova PAC i on no hi pot haver reducció de pressupost comunitari.

Dels joves i el gènere també se n’ha parlat a la jornada, ja que a la proposta sols s’indiquen les mesures més destacades i els continguts que aquestes mesures volen ajudar. A cap d’ells, sols en la inversió general, es parla de la importància o especial atenció al relleu generacional i a la incorporació de les dones com a bases fonamentals per a una política més sostenible.

Cal tenir en compte, en el marc Europeu, que després de produir-se la sortida del Regne Unit de la Unió Europea, el denominat Brexit, la davallada de fons en la nova PAC sembla inevitable, i en aquest aspecte s’hauran de fer esforços importants a tots els estats membres.

En aquest sentit el cap d’unitat adjunt de la Direcció General d’Agricultura de la Comissió, Ricard Ramon ha dit que, “el gruix de la PAC seguiran sent els pagaments directes i es duplicarà el pressupost per investigació agrària”. A més ha afegit que, “Espanya seguirà sent el segon país de la Unió Europea que més fons rebrà tot i que la reducció és d’un 5%, però en la situació actual ja és un gran èxit i que les autoritats més properes al territori seran les que podran decidir com assolir els objectius”.

En el seu discurs, Ramon ha volgut destacar que, “els pagesos són el 2% de la població però gestiona el 80% del territori i gaire bé el 100% de l’alimentació. El sector agrícola ha sabut obrir-se als mercats globals i és cada cop més competitiva. Aquesta nova PAC és de continuïtat. És una evolució, no una revolució”.

Cal recordar que el passat dijous 14 de juny, el conseller Vidal va assistir al primer Consell Consultiu de Política Agrària i Pesquera que va presidit el nou ministre d’Agricultura, Pesca i Alimentació, Luis Planas, on ja va exposar la postura de les Illes Balears davant el nou període de la Política Agrària Comuna (PAC). En aquesta primera presa de contacte, Vidal va demanar que es tinguessin en compte les circumstàncies territorials i productives que requereixin un suport específic, com la insularitat i la vulnerabilitat de les Illes davant el canvi climàtic. És un fet que s’anirà debatent arran d’un calendari de feina que va exposar el ministre i que culminarà amb una postura comuna de l’Estat, que haurà de defensar, posteriorment, a la Comissió Europea.