MÉS reclama al Parlament posar fi a la discriminació de les llengües pròpies i estendre’n l’ús

La proposta demana, entre d’altres, garantir la igualtat lingüística i insisteix que cal garantir l’ús de les llengües cooficials en totes les administracions públiques, inclosa la justícia, i en les pàgines oficials

MÉS per Mallorca ha fet avui una crida a posar fi a la "discriminació" que l’Estat practica contra les llengües diferents del castellà, i a impulsar una política "decidida" per estendre el coneixement de les llengües pròpies diferents del castellà. Així, la formació registrarà una Proposició No de Llei on demana erradicar la "imposició legal del castellà" a Espanya així com estendre l’ús de les llengües cooficials, als tribunals de justícia o a RTVE.

La iniciativa, impulsada de manera conjunta amb Més per Menorca, recull l’esperit d’una iniciativa semblant que aquesta setmana ha arribat al Congrés dels Diputats de la mà de diferents entitats culturals en defensa dels drets lingüístics. Així, el text insta el govern espanyol a actuar perquè les llengües cooficials tinguin el mateix reconeixement que el castellà i els seus parlants tinguin els mateixos drets i deures que es reconeixen al castellà. "Un estat ha de ser excloent amb totes les discriminacions, sigui quina sigui, també la lingüística", diu el text. Alhora, demana de garantir la igualtat lingüística i insisteix que cal garantir l’ús de les llengües cooficials en totes les administracions públiques, inclosa la justícia, i en les pàgines oficials. També se’n demana el reconeixement en l’àmbit internacional en paritat amb el castellà.

Així mateix, el text reclama que els funcionaris que prestin serveis en territoris amb una llengua pròpia la coneguin. Igualment, insta a prendre mesures per estendre’n el coneixement i a "posar fi a la imposició legal exclusiva del castellà en la normativa estatal, que afecta de manera frontal l’àmbit econòmic i singularment l’etiquetatge". També demana la recepció recíproca de mitjans de comunicació en el mateix espai lingüístic, dins les fronteres administratives i fora.

En definitiva, segons ha explicat el diputat Joan Mas "Collet", es tracta de fer complir la llei: "L’Estat no pot seguir girant l’esquena i ha d’assumir, la seva condició plurilingüe. Cal seguir l’exemple de països com o el Canadà", ha assegurat.