Les Illes Balears, Còrsega, Sardenya i Gozzo s’alien perquè la Unió Europea compensi els efectes de la insularitat mediterrània

Les quatre regions han signat una declaració per reivindicar polítiques europees per millorar la connectivitat, actuar per frenar l’impacte ambiental a la Mediterrània i compensar els costs extra derivats de la insularitat


Les Balears tornen a liderar l’acció política davant la UE per a un tractament específic de la insularitat

Aquest dimarts les regions insulars de les Balears, Còrsega, Sardenya i Gozzo han signat una declaració per reivindicar el fet insular davant la Unió Europea. En concret, han exigit mesures per pal·liar els efectes que provoca ser territoris de doble perifèria a Europa, a causa de ser illes i estar situades a la conca mediterrània. En aquest acte polític conjunt, que ha tingut lloc a Brussel·les impulsat per les Balears, s’hi ha tractat per primera vegada del concepte d’insularitat mediterrània. Aquest concepte es refereix a una situació específica de territoris amb problemes de connexió amb el continent, dificultats logístiques derivades d’aquesta circumstància, reptes comuns com garantir que la pressió humana i turística sigui compatible amb la protecció d’un territori fràgil, i la responsabilitat de fer de porta entre continents i territoris del sud d’Europa.

L’objectiu és enfortir la unió d’aquests territoris perquè es puguin establir nous criteris de cohesió territorial a partir de 2020, quan s’obre un nou escenari polític i normatiu.

En la Declaració, els quatre territoris recalquen que «la insularitat és una font d’obstacles estructurals, naturals i permanents que tenen com a resultat un ampli ventall de mancances i fracassos del mercat». Les diseconomies d’escala, les escasses infraestructures de xarxes, les interrupcions físiques i digitals, o els costs addicionals per a empreses i ciutadans són alguns dels exemples que s’hi exposen. Per aquest motiu, es reclama un marc legislatiu complet per complementar les polítiques i la legislació de la UE amb components centrats en les illes i que s’implementi, plenament, la cohesió territorial.

També s’exigeix adaptar els esquemes d’ajuts estatals per fer front a les restriccions específiques de les illes, en particular a àrees en què els reptes de les illes perifèriques són més evidents. En són exemples el transport, la connectivitat digital, les xarxes d’energia o la gestió dels recursos naturals. De la mateixa manera, les quatre regions han remarcat que l’estratègia de la Unió Europea per a la conca de la mar Mediterrània ha de considerar encara més la vulnerabilitat de les illes a causa del canvi climàtic, la pressió humana i la dependència de les energies fòssils.

Per fer-ho possible, reclamen la constitució de grups de treball específics per a les illes al Consell de la Unió Europea i unitats a les direccions generals de la Comissió Europea en què els problemes insulars siguin més evidents.