ABRIL: “ALGÚ JA SABIA QUI HAVIA DE GUANYAR LA CONCESSIÓ DE LES AUTOPISTES”

Per a MÉS per Mallorca avui s’ha demostrat la indefensió de l’administració davant les empreses concessionàries


L’exdirector de carreteres de Matas torna mentir davant la comissió
El Sr. Carlos Jover, el primer dels compareixents d’avui, ha tornat mentir davant la comissió d’investigació, segons David Abril. El diputat fa aquesta afirmació, entre d’altres, perquè Jover ha negat que participàs a cap reunió del consell d’administració de la concessionària quan la Sra. Mabel Cabrer el va nomenar representant de la CAIB a les concessions de les autopistes, tal i com es recull a la documentació aportada als membres de la comissió.

Jover ha apuntat a Cabrer, i ha afirmat que ell no prenia decisions en el darrer any de la legislatura de Matas, i que les qüestions rellevants les decidia directament Mabel Cabrer, amb qui tenia «una mala relació». De fet, Abril li ha demanat «perquè va dir vostè que el PP l’ha venut per salvar Cabrer?», però no ha volgut respondre.

Abril ha insistit en la complicitat necessària entre Jover i l’empresa MAB, adjudicatària de les obres d’accés a l’aeroport, la mateixa empresa que va fer obres a la casa familiar a Formentera i la mateixa a la qual segons apareix avui a un mitjà de comunicació, Jover va «perdonar» fins a 13 multes.

L’excap de departament d’obres públiques es desvincula de l’»informe Jover»
José Morell, excap de departament d’obres públiques durant la legislatura Matas, el tècnic que va dirigir el projecte de les obres d’accés a l’aeroport, s’ha desvinculat de l’informe elaborat la passada legislatura per Jover, segons Abril «un informe a mida dels interessos de les concessionàries». Tot i tractar-se d’un informe intern, les empreses el varen fer servir en el litigi contra la CAIB, que ha perdut el 2016 fins a 30 milions d’euros en sentències en favor de les concessionàries. Jover ha volgut implicar els altres tècnics del departament en l’elaboració de l’informe, però tant Morell com Pérez Ribas han negat haver-hi participat.

«La concessió de les autopistes d’Eivissa és com jugar a Póker (contra les concessionàries) i no conèixer les regles del joc»
Això ha afirmat Pérez Ribas, un altre tècnic del departament d’obres públiques, per argumentar la indefensió de les administracions amb un tipus de règim concessional que era «nou», i que segons Abril, «Matas el va triar perquè no computava a deute», i perquè com Jover ha reconegut, «permetia un maneig discrecional de doblers entre 2005 i 2008, des de l’inici de les obres fins a la seva entrega, que avançaven les concessionàries. És a partir de llavors que les administracions han de pagar una hipoteca que de moment és la segona que pagam els ciutadans i ciutadanes de les Illes». De fet, a preguntes d’Abril el tècnic ha confirmat que com el preu de rescat era elevadíssim, cada vegada que s’ha de negociar una modificació amb les concessionàries elles tenen «la paella pel mànec: o pagues o em rescates», i l’opció del rescat és inassumible per a l’administració, tenint en compte que el preu final que acabarem pagant per les autopistes, per ara, és d’uns 600 milions d’euros fins a 2030.

Pérez Ribas ha explicat que el projecte d’autopista elaborat per l’executiu de Matas contenia deficiències importants que encara han comportat més despeses, com ara la qüestió de les inundacions de determinats trams: «si s’hagués acabat el projecte original, per desallotjar l’aigua haguéssim hagut de construir a la carretera de l’aeroport un canal de 30 metres d’ample fins a la mar, durant 1,5 kms». Per això es va haver de construir una bassa, la de Sant Jordi, el 2009, que va costar 3 milions d’euros més a l’administració, on s’ha de bombejar l’aigua perquè la carretera no quedi inundada.

Ja es sabia qui guanyaria la concessió de l’autopista de l’aeroport
Abril ha interrogat la secretària de la mesa de contractació de les autopistes, la funcionària Flor Espinar, sobre allò que va passar la setmana «clau» en la contractació de les obres d’accés a l’aeroport, per valor de 66 milions d’euros.

Abril ha recordat la seqüència:

• Dimecres 1 de juny, Flor Espinar convoca la mesa de contractació, per divendres 3 de juny. El mateix dia 1, Morell elabora un informe on no descarta cap empresa. El dia següent, dia 2, torna fer un informe complementari per descartar les ofertes de FCC i Sacyr.
• Divendres dia 3, a la Mesa, les dues darreres són descartades, i s’encomana a Ernst&Young un informe de valoració econòmica sobre la UTE «Accesos Ibiza» que previsiblement guanyaria el concurs.
• Dilluns dia 6 Ernst&Young presenta l’informe que segons consta a la documentació, ja estava elaborat el 30 de maig!!, i que serviria per adjudicar definitivament, dia 10 de juny, les obres a «Accesos Ibiza», la UTE conformada per MAB i el Grupo Ortiz.

És a dir, que clarament, algú sabia qui havia de guanyar, de fet la secretària general de Mabel Cabrer només havia demanat l’informe a Ernst&Young, prèviament, sobre l’empresa que resultaria guanyadora. Per a Abril, «un escàndol que ens obliga a revisar els mecanismes de control de l’administració, perquè si tornàs a la comissió l’interventor general de la CAIB no es podria limitar a dir que això és simplement fer via o com va dir ell: imprimir velocitat en el procediment».