Quins béns ha immatriculat l’Església al seu nom?

Capellà: "Els ajuntaments han de saber quins són i si han de recórrer a la via judicial per recuperar la seva titularitat pública"


Des del 1998 fins a l’any 2015 l’Església ha pogut, gràcies a un canvi de normativa del govern Aznar, immatricular béns al seu nom. "Només tenim informació dels que ha immatriculat a Navarra i al País Basc. Sabem que varen posar al seu nom a cases agrícoles, cementeris, finques, solars i fins i tot cementeris", ha explicat la diputada de MÉS per Mallorca, Margalida Capellà, qui afirma que tot això no hauria de ser un problema si aquestes operacions s’haguessin fet amb transparència o si el Bisbat donàs facilitat per accedir a aquesta informació. Cosa que no ha fet. Tampoc a la reunió de la formació ecosobiranista amb els representants del Bisbat de Mallorca es va poder obtenir dades sobre aquestes immatriculacions.

A Mallorca només sabem el cas de les Murades de Sant Salvador a Artà, perquè quan el 2015 es va intentar penjar una pancarta verda -en relació a la mobilització social en defensa de l’educació- el capellà va dir que les murades eren seves, ha explicat Capellà. La diputada també ha alertat que gràcies a una investigació que ha duit a terme MÉS per Mallorca, no sempre s’ha utilitzat per fer les immatriculacions, el nom del bisbat, també s’han fet servir d’altres com Iglesia Católica, Diocesis de Mallorca, Mitra Diocesana o Parroquia de… i Obispado.

"Els ajuntaments hi haurien de sol·licitar informació al registre de la propietat de cada un dels béns que tenguin sospites i per cada un dels diferents noms que ha fet servir el Bisbat", assegura Capellà, el que encara dificulta més accedir a la informació i augmenten les despeses de fer-ho, ja que el registre és públic, però no és gratuït. Els ajuntaments actualment estan indefensos, perquè no saben quins béns han estat immatricular. Han de resoldre això per saber si han de recórrer a la via judicial perquè torni a tenir la titularitat pública.