No volem cap violència, cap ni una!

Un article de Lila Thomàs i Andreu


Aquest cap de setmana hem vist a la premsa l’assassinat d’Horts H Henkels presumptament en mans de la seva esposa Svetla Batukova. Una mort plena de violència, que alguns mitjans han volgut destacar, a ganivetades.

Hem començat l’any malament, tres assassinats, el gener Warren Little avisa a la Guàrdia Civil que creu que ha mort a la seva esposa Lisa Jane de 49 anys a Calvià. El mes de març Carlos Villega Giraldo també es presenta davant aquest cos de seguretat i explica que creu que la seva al·lota Victòria Sard Massanet és morta a Son Servera. Ara, el primer dia d’abril un altre cas de violència extrema a Cala Millor.

Hem vist algun comunicat dient que la darrera mort havia de ser considerada violència de gènere. No entraré a respondre’l. Perquè no es tracta de donar noms a les morts, sinó de tenir clar què és violència masclista i què és violència sense adjectiu.

No volem cap violència, cap ni una. Ni la masclista, ni la domèstica -dins la llar exercida cap a qualsevol membre de la unitat familiar, gent major, o criatures, o ...no a la violència sense adjectiu.
No volem que les relacions afectives estiguin basades en el domini d’una persona sobre una altra, explicant que ho fa perquè l’estima. L’afecte, l’estimació, l’amor no és domini i submissió. És respecte i llibertat en la manifestació dels sentiments. Per això estam a favor de respectar les relacions afectives, les relacions sexuals en la forma que sigui, sense la culpabilització de les cultures judeocristiana i musulmana, que només veuen la relació heterosexual com a la bona.

Des del feminisme es manté que les relacions humanes afectives han de ser lliures. Basades en el respecte mutu. Per això quan veiem planes dels diaris explicant que hi havia relacions de parella basades en el domini, en la gelosia, en el cas de la jove Victòria Sard, o en els altres casos amb episodis violents entre dues persones adultes, amb influència de l’alcohol o altres substàncies com han esbombat els mitjans, volem reiterar que no volem cap tipus de violència ni física, ni psíquica, ni psicològica, ni baix influència externa, ni...Cap violència ha de presidir una relació lliure d’afecte entre persones.

No es tracta que les dones assumeixen el paper dels homes violents, exercint elles la força. No és això, no és això la igualtat. No és això la relació afectiva amb respecte i llibertat. La igualtat és tenir la mateixa dignitat i consideració com a persona sigui quin sigui el teu sexe o la teva inclinació sexual.

I les violències masclistes són les violències que s’exerceixen damunt les dones pel simple i senzill fet de ser dones, no persones, sí dones objectes sexuals. Sí dones propietat de qui diu que les estima.

Hi ha violències també en parelles del mateix sexe, perquè el problema, ho tornam a dir, és la consideració de l’altre com a propietat, com a objecte sexual, no com a persona