Model de Ciutat proposa un paquet de mesures per garantir l’accés a l’habitatge digne

El tinent de batle ha presentat un estudi que analitza les dificultats d’accedir a un habitatge assequible tenint en compte les dades d’increment del preu de lloguer, la influència de les dinàmiques turístiques i els desnonaments a la ciutat

Antoni Noguera: “Necessitam solucions globals per garantir l’accés a tothom a un habitatge i una planificació que permeti una activitat turística sostenible a Palma”


El tinent de batle de Model de Ciutat, Urbanisme i Habitatge Digne, Antoni Noguera, ha presentat avui l’Estratègia per garantir l’accés a l’habitatge digne front a les dinàmiques turístiques. A la compareixença també hi han estat presents el director general d’Urbanisme Biel Horrach i el director general d’Habitatge Francisco Cifuentes. Les principals conclusions d’aquest estudi se centren en diferents vessants

En primer lloc, en l’increment del preu de lloguer: els darrers 4 anys el preu del lloguer de l’habitatge a Palma ha crescut un 40%; per tant, un 10% anual. “El cost del lloguer respecte de la renda de les llars ens indica que les famílies de Palma han d’invertir un 36% dels ingressos nets mensuals a pagar el lloguer”.

En segon lloc, en els allotjaments turístics: 15 “amfitrions” comercialitzen el 10% habitatges turístics de la ciutat. En el cas del Centre Històric només 7 “amfitrions” comercialitzen el 15% del habitatges i el 60% dels comercialitzadors lloguen més de 2 habitatges. A més, Palma és la 19a ciutat del món amb major densitat d’habitatges turístics per km2 i el 69,8% de tota l’oferta turística de la Ciutat correspon al lloguer turístic

En tercer lloc, en els desnonaments: les dades mostren que els desnonaments per impagaments de lloguers s’han disparat un 60% el 2016 respecte de l’any anterior.

En darrer lloc, en els establiments turístics: en els darrers 4 anys l’evolució del nombre de places d’establiments turístics al Centre Històric ha augmentat en un 65%, passant de 1.857 places el 2014 a 2.838 places en acabar el 2017. En relació al nombre d’establiments al Centre Històric, la xifra ens situa davant un increment del 80% des de l’any 2015, amb un augment de 31 nous establiments turístics enguany.

Davant aquesta realitat, l’àrea de Model de Ciutat proposa un paquet de mesures per garantir a curt, mig i llarg termini que tothom pugui accedir a un habitatge assequible. “L’accés a l’habitatge és una qüestió de dignitat”, ha afirmat Antoni Noguera.

Les mesures proposades són les següents:

Atenció a l’habitatge d’emergència: potenciar la feina de l’Oficina Antidesnonaments i la col·laboració amb l’àrea de Benestar i Drets Socials. Principalment pel que fa a les ajudes per impagaments de lloguers i factures de serveis bàsics.

Mitigar els fenòmens que augmenten el preu de l’habitatge. En aquest cas s’estan estudiant mesures reguladores en relació a:

els habitatges plurifamiliars turístics. Antoni Noguera ha assenyalat que “aquest estiu els lloguers turístics a plurifamiliars seguiran prohibits, com fins ara, però amb més inspeccions i multes. Així ho preveu la llei. Una vegada la llei de turisme estigui aprovada pel Parlament i sigui vigent, els municipis tenim el dret i l’obligació de zonificar aquesta prohibició. I tenint en compte el problema global d’accés a l’habitatge, la proposta de l’àrea de Model de Ciutat és apostar per solucions restrictives, globals i contundents”.

Mesures reguladores en relació a establiments turístics. El regidor ha apuntat que “estam elaborant un estudi per valorar quina és l’oferta turística actual, i quina és la que més afecta directament a l’accés a l’habitatge i en base a aquest estudi prendrem decisions en relació a les llicències de nous establiments turístics”. Antoni Noguera ha afegit que la proposta de moratòria de 3 anys presentada per la FAVV no és possible, perquè la suspensió de llicències només es pot fer per un màxim d’un any. “Per tant, estudiarem quines altres mesures podem prendre, ja sigui un pla d’usos o un pla d’establiments turístics”.

Optimitzar el parc d’habitatges existent amb la rehabilitació d’habitatges públics desocupats, com ja s’està fent al Camp Redó, així com la potenciació del programa de Palma Habitada. L’Ajuntament ja està estudiant la possibilitat d’incloure una partida econòmica en els comptes de l’any que ve per a la compra directa d’habitatges destinats al lloguer.

Ampliar el parc d’habitatge de lloguer assequible, amb l’objectiu de passar de l’1% al 10% d’habitatge públic en el PGOU. Juntament amb amb polítiques d’habitatge de lloguer lliure amb garanties, protegit de lloguer, habitatge públic i habitatge dotacional.

Per la seva part, el director general d’Urbanisme, Biel Horrach, ha explicat que la dinàmica de creixement de l’economia turística és un fenomen mundial “i no podem esperar a prendre decisions, hem d’actuar i pensar en accions transversals”. En aquest sentit, ha incidit en la necessitat de plantejar aquesta estratègia d’habitatge “conjuntament amb l’anàlisi del model turístic que tenim i que volem”.