Mesures valentes locals per evitar que als oceans hi hagi més plàstics que peixos

MÉS per Mallorca demanarà a Brussel·les assumir la corresponsabilitat davant aquesta problemàtica i actuar des de la cooperació internacional


El 72% dels residus de la Mediterrània són plàstics, segons Greenpeace. Les espècies marines estan amenaçades pels envasos, ja que passen a la cadena tròfica i provoquen una alta mortalitat en els éssers vius. "Els darrers estudis diuen que una de les principals causes de la mortalitat del virot, una espècie protegida és el consum de plàstics", ha assenyalat el diputat de MÉS per Mallorca, Josep Ferrà, qui també diu que, si no es fa res per evitar-ho, al 20150 als oceans hi haurà més plàstics que peixos, tal com preveu l’ONU. "Les institucions europees i espanyoles sembla que prenen consciència, però és insuficient", assegura Ferrà.

La solució d’aquest problema no passa només per una bona política de gestió d’envasos d’un sol ús de forma individual. "Hem sentit moltes vegades que el nord d’Àfrica és el màxim responsable d’aquest problema. Això no és així. Som tots responsables. És necessari assumir aquesta corresponsabilitat", ha dit el diputat ecosobiranista, qui també ha apuntat que "el problema dels envasos a la Mediterrània o als oceans no és només dels països que l’envolten sinó que tenim residus a la nostra mar que procedeixen de països que no hi són, com Noruega. Per tot això, instarem des de MÉS per Mallorca amb una iniciativa parlamentària a què Brussel·les lideri aquesta acció de corresponsabilitat i de cooperació internacional per fer front a la problemàtica dels plàstics".

D’altra banda Ferrà ha mostrat la seva preocupació de trobar emperons a les iniciatives valentes que es duent a terme des de MÉS per Mallorca en l’àmbit local o la proposta capdavantera d’una llei de residus, ja que "per l’experiència que ja hem tingut amb altres mesures, el Constitucional o l’estat espanyol han fet un tàndem perfecte per aturar iniciatives no només a les Balears sinó també a Catalunya o a Múrcia. Polítiques que anaven encaminades a aturar el canvi climàtic, revertir les polítiques energètiques, etc"

La regidora d’Ecologia de l’ajuntament de Palma, Neus Truyol ha explicat que des de MÉS per Mallorca s’han posat en marxa polítiques de reducció de residus molt efectives. "A totes les festes municipals de Campanet o Mancor utilitzen gots i vaixelles reutilitzables. Reduïm els residus dels esdeveniments a l’espai públic. També Campanet, va repartir carmanyoles a les escoles perquè els nostres infants duguin els seus berenars dins les carmanyoles i no en embolcalls d’un sol ús". Truyol també ha recordat com l’ajuntament de Palma va ser pioner amb la proposta de prohibir les bosses de plàstic d’un sol ús i ha remarcat tota la feina que es fa en fomentar el reciclatge. "En els municipis en què governam hem implantat el sistema de porta a porta, que és un sistema que sabem que té un èxit rotund. Per exemple, Esporles que el va implantar ja fa nou anys, va passar de gairebé un 20% de reciclatge a un 76%, sent un dels líders estatals", assegura. Així mateix a ses Salines, fa pocs mesos que s’ha posat en marxa i s’ha passat del 13% al 45% de reciclatge, a Palma, amb la recollida selectiva mòbil al centre històric ha passat d’un 20% a un 76%. "Quan implantam polítiques de reciclatge, la ciutadania respon i els objectius es compleixen. Hem de seguir avançant".

D’altra banda, a diferents municipis MÉS per Mallorca s’aposta pel pagament per generació o per diferents sistemes que suposen que qui recicla més paga menys o que qui recicla menys paga més. I és que el factor econòmic és important. "Sabem que cada tona de residus que duim a incinerar a TIRME, que a banda de dur-los a incinerar són recursos que perdem perquè els cremam, costa gairebé 150 euros. És una despesa molt important, per la qual cosa cada tona de residus que reduïm i que no vagi a incinerar serà també una bona notícia per a l’economia de tothom", comenta l’ecosobiranista.

També una aposta valenta per reduir la cultura d’un sol ús és la futura llei de residus. "No prohibim sinó que regulam perquè siguin d’un material compostable aquells productes que són problemàtics i que acaben afectant tant el medi ambient com la nostra salut", ha assenyalat, Sebastià Sansó, director general del govern de residus qui ha destacat la bona acollida que ha tingut l’esborrany de la normativa no només al nostre país que són les Illes Balears sinó també a tot l’Estat. "El Defensor del poble de Navarra ha demanat a la directora general de Medi Ambient de Navarra, que inclogui moltes de les mesures que hem proposat a la seva llei i l’Estat ens posa com a exemple davant Europa amb una normativa que va amb la línia del que proposa Europa de cara al 2030. Nosaltres tenim la necessitat i la urgència d’avançar-nos, no podem esperar tant perquè veim que, per exemple, l’arena ja no està feta amb les restes calcàries d’eriçons o caragols sinó que ja hi tenim trossets blaus o verds que provenen malauradament del plàstic".

Alhora la nova llei no només beneficiarà el medi ambient, també crearà llocs de feina d’economia verda. "Necessitarem molts més tallers i molta més gent que repari i que puguin donar una segona vida als residus. Si no feim aquests canvis, la base de la nostra economia, que és rebre visitants, es veurà greument afectada perquè si un neda i troba més plàstics que peixos, es troba nedant en bosses de plàstic, jo crec que deixarà de venir", assenyala Sansó, qui assegura que el sector comercial en general amb el contingut ambiental de la llei i amb la seva voluntat d’adaptar-se a les mesures estan d’acord. "Nosaltres deim una cosa tan òbvia com que tots els productes que es posin al mercat s’han de poder reciclar i millor si es poden reutilitzar"

Sansó es mostra molt satisfet de participar d’una transformació, superant dinàmiques i pensaments establerts. "El que està succeint és que Balears està fent coses que es pensava que no es podien fer o que es feien de manera molt tímida i això està suscitant ganes de què aquestes iniciatives s’estenguin, ja que fins ara hi havia algunes iniciatives puntuals, però en cap cas una llei que aglutinàs tots aquests aspectes i que són importantíssims d’abordar" comenta Sansó. En relació a Nespresso, assegura que "veurem què ens proposen però són de les poques empreses que sí que se’n preocupen i tenen un sistema de recollida de les seves càpsules. Dins aquest àmbit creiem que ja complirien d’entrada amb la llei, com aquells que comercialitzen càpsules compostables".

La nova llei també contempla que l’1% dels nous contractes, a partir de l’entrada en vigor, relacionats amb gestió i tractament de residus han d’anar destinats a l’educació i comunicació ambiental de la ciutadania.