MÉS CELEBRA QUE S’AFRONTI EL PROBLEMA DE LES FOSSES SÈPTIQUES I LA CONTAMINACIÓ D’AQÜÍFERS

Els ecosobiranistes, d’acord amb la creació d’un procediment que garanteixi la implementació de sistemes de sanejament de nuclis urbans


Els grups parlamentaris de MÉS per Menorca i MÉS per Mallorca valoram positivament la transacció a l’esmena del PI assolida avui a la reunió de la Ponència que debat la Llei d’Avaluació d’Impacte Ambiental, i que facilita la creació d’un procediment que involucra les diferents administracions per aconseguir, a 5 anys vista, la implementació del que resta de xarxa de sanejament a diferents nuclis urbans de les Illes, problema que s’arrossega en alguns casos des dels anys 60 del segle passat.

Les diputades Patrícia Font i Joana Aina Campomar han afirmat que «hem aconseguit superar una mirada centrada en resoldre el problema de les llicències urbanístiques a imposar la resolució del problema ambiental, que és el que veritablement ens preocupa. Les moratòries que hi ha hagut fins ara i que defensaven Pi i PP s’han limitat a anar donant llicències a canvi de res, fent el problema encara més gros, apart d’anar contra la normativa europea.

La posició de MÉS a la ponència es resumeix en els següents punts d’acord:

1) no pot ser una nova moratòria (amb caràcter universal), només s’hi poden adherir al procediment aquells Ajuntaments que es comprometin en sessió plenària i donin garanties d’implementar la xarxa de sanejament. En cas contrari, es deixaran de donar llicències de construcció.

2) A més d’aquest compromís, disposaran de 2 anys per elaborar i licitar projecte de xarxa, 2 anys per executar-lo i 1 any més per a la seva connexió amb la xarxa de depuració d’aigües. És a dir, en 5 anys el problema ambiental que arrossegam històricament pot estar resolt, i qualsevol passa que s’incompleixi per part dels Ajuntaments o promotors impossibilitaria atorgar llicències.

3) La proposta, que compta amb el suport de la FELIB, suposa un canvi de paradigma, ja que passam de la lògica de la moratòria a la lògica del procediment i l’acció, posant traves a què en el futur un altre govern o una majoria diferent vulguin plantejar noves moratòries que no han servit per res més que per seguir construint.