La nova normativa garantirà un major benestar animal en festes i espectacles

Margalida Capellà: “A partit d’ara si qualcú vol fer una festa maltractant un animal o fent-li bega que agafi un peluix”


Una nova normativa per a unes Illes Balears sense sang i respectuoses amb els animals han presentat avui PSIB, Podem, MÉS per Menorca i MÉS per Mallorca. La llei és fruit del consens i dels Acords Pel Canvi i té per objectiu regular els espectacles taurins que es celebrin en places de toros de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. La dificultat de la llei ha estat redactar els seus articles d’acord amb el marc jurídic estatal i estatutari vigent i seguint la jurisprudència recent en aquesta matèria, com la sentència del Tribunal Constitucional de 20 d’octubre de 2016, sobre el recurs d’inconstitucionalitat en contra de l’article 1 de la del Parlament de Catalunya 28/2010, de 3 d’agost i garantir un major benestar animal en festes i espectacles.

La nova regulació que té en compte la realitat i la sensibilitat balear davant el maltractament animal. Així significa un abans i un després. “A partit d’ara si qualcú vol fer una festa maltractant un animal o fent-li bega que agafi un peluix”, ha assenyalat la diputada de MÉS per Mallorca, Margalida Capellà.

Cal recordar que l’any passat el dia 30 de juliol Palma va ser declarada com a municipi lliure de maltractament animal i antitaurí. De la mateixa manera, Ciutat es declarà “contrària a la pràctica de les curses de bous i a qualsevol tipus de violència envers els animals que els pugui causar estats d’ansietat per maltractament, patiment, o qualsevol dany físic o psicològic”. La regidora d’Ecologia, Agricultura i Benestar Animal, Neus Truyol, manifestà llavors que “les curses de bous constitueixen una exaltació de la violència contra un ésser viu” i que “defensar una tradició que maltracta un animal no és propi del segle XXI”.

Les Illes Balears varen ser pionera en regular alguns dels aspectes de les corregudes de toros quan el 1992 el Parlament de les Illes Balears va restringir l’entrada de menors de 16 anys i les celebracions de corregudes només en places permanents i ja construïdes. Ara es fa una passa més en el camí que començà fa 25 anys per garantir el benestar animal a la nostra Comunitat. En aquesta ocasió, s’incideix en els aspectes de seguretat tant de les instal·lacions de les places com de l’espectacle així com de les persones i els animals que hi participen directament.

La Proposició de llei també inclou una disposició addicional per modificar l’article 4 de la Llei 1/1992 de protecció dels animals en l’entorn humà. Amb aquesta modificació s’avança en el benestar dels animals perquè es prohibeixen els circs amb animals salvatges, la celebració de tir a colomí i guatlla, i es prohibeix crear o recuperar festes amb animals, hi hagi maltractament o no, amb l’objectiu que les persones no utilitzin els animals per fer festes.

Respecte de les festes amb animals que es segueixen celebrant a dia d’avui, es distingeix entre festes amb animals domats i festes amb animals salvatges perquè responen a realitats, percepcions i finalitats diferents. Les festes amb animals salvatges que encara s’estiguin celebrant, com el correbou de Fornalutx, hauran d’adaptar-se a la nova regulació que els afecta directament: no es podrà matar l’animal després de la festa i l’Ajuntament que l’organitza haurà de presentar un informe veterinari que certifica que no es maltracta l’animal davant el Govern, requisit que no s’ha exigit en els darrers 25 anys.
Pel que fa a les corregudes de toros, amb aquesta modificació de la Llei 1/1992 també s’eleva l’edat requerida als menors per assistir a les corregudes de toros: es passa de 16 anys a 18 anys, atenent la Llei 17/2006, de 13 de novembre, integral de l’atenció i dels drets de la infància i l’adolescència de les Illes Balears.