Helena Maleno: «Espanya és el laboratori de les polítiques d’immigració que ara s’apliquen a Turquia»

El Consell de Mallorca ha acollit avui horabaixa la conferència «Fronteras mediterráneas: militarizaciones, trata de personas y Solidaridad Internacional» de l’experta en migracions i membre del col·lectiu Caminando Fronteras, Helena Maleno

La investigadora ha explicat en profunditat les polítiques europees d’immigració i les conseqüències que tenen en els països d’origen de les persones migrades. L’augment del racisme i la proliferació de les màfies són dues d’aquestes conseqüències.

Heu parlat del territori de les fronteres, ja que moltes vegades són zones de conflicte...

La meva feina està centrada en les zones de frontera, ja que és on es vulneren sistemàticament els drets fonamentals de les persones. Un exemple n’és la política d’externalització de les fronteres que aplica Europa a canvi de doblers per les persones migrades. Aquestes polítiques que avui ens semblen tan fortes a Turquia i que tenen l’opinió pública en contra, varen néixer a Espanya. L’acord de bona voluntat de 1992, ideada per Rubalcaba i ampliada pel Partit Popular, és la primera aplicació d’aquestes polítiques de subcontractació de països per part de la Unió Europea. Abans del Marroc, també hi va ser Líbia. Això és una vulneració de les polítiques d’immigració d’un país, del Tractat de Ginebra i dels Drets de la Infància per un acord bilateral d’ambdós països. És una vulneració dels drets fonamentals de les persones migrades.

Parlau de persones migrades i no d’immigrants, per què?

Crec que és molt important l’ús d’un llenguatge nou. Tenim una responsabilitat respecte a la manera com ens expressam, ja que això fa que la presa de consciència sigui diferent. Els titulars de la premsa a Espanya, per exemple, han estat els titulars de la por. Record una vegada que un mitjà va titular dues vegades de la mateixa manera: «30.000 personas están a punto de entrar en Ceuta y Melilla». I quan el cap de policia va dir que això no era vera, el varen cessar després de 17 anys en actiu. Tot plegat, és la història d’un despropòsit.

Pel que deis, Espanya ha estat pionera en aquest tema.

Sí, és clar. Hem estat pioners en el tracte de la vergonya, en les gestions que hem fet com a país amb el Marroc. Les devolucions en calent es fan en les nostres fronteres sense cap tipus de procediment. També es fan en l’aigua, i això és important que la gent ho sàpiga. Es fan de la següent manera: mentre la Guàrdia Civil bloqueja l’entrada de la pastera, la marina reial marroquina fa bolcar la pastera per agafar-los. Fa uns quants mesos varen desaparèixer dues persones i a la resta, els varen detenir i es varen passar a la presó 4 mesos acusats d’immigració clandestina.

I amb el Marroc, què hi ha pactat amb Espanya?

Això no se sap. Està negociat, però l’externalització no és clara. Hem pagat al Marroc sacrificant el Sàhara, però exactament no tenim clares les condicions d’aquest pagament. Gadafi ja va pressionar Europa amb el mateix. Crec que és important fer una anàlisi de les preocupacions actuals i el context de les polítiques protagonitzades per Espanya. No hi ha voluntat. Existeixen corredors humanitaris.