Ensenyat afirma al Debat de Política General que no fan "falta més carreteres" i reclama més competències

El president del Consell ha assegurat avui, al Debat de Política General que l’objectiu del Consell és tenir més competències i plantejar un altre model de mobilitat. "Volem un govern de proximitat per garantir que es faran millors polítiques a l’illa i més properes als ciutadans". També ha anunciat que aquest any s’aprovarà inicialment el Pla Territorial que suposarà un increment substancial de la protecció del sòl de l’illa.

Miquel Ensenyat ha reivindicat avui la feina feta al consell aquest 2018, a la vegada que ha afirmat que "no fan falta més carreteres" i ha parlat de les infraestructures viàries de l’illa. El compromís del Consell, anunciat avui i que va en aquest sentit, és l’eliminació, d’entre d’altres, de les rondes de Campos, Porreres i Costitx. La institució insular vol una nova mobilitat més respectuosa i una nova planificació del territori.

Per això. La feina del Consell durant aquest any ha sigut assegurat els trams negres de diverses carreteres, però, a hores d’ara, la institució insular vol modificar el Pla Director de Carreteres de l’illa per eliminar infraestructures que resulten innecessàries o no responen un model de mobilitat sostenible. "Els acords aprovats amb els respectius ajuntaments fan innecessària les rondes de circumval·lació en rústic", ha explicat el president del Consell. Aquest 2018 també serà l’any de l’aprovació inicial del Pla Territorial que suposarà un increment substancial de la protecció del sòl de l’illa

El president Ensenyat també ha parlat del traspàs de competències a l’administració insular, on ja s’ha iniciat el traspàs per la gestió de les competències d’ordenació turística i la competència sobre el litoral, a més de la competència de joventut. En aquest sentit, ha explicat que el traspàs de les competències de Joventut serà efectiu l’1 d’octubre.

Discurs complet de Miquel Ensenyat al Debat de Política General

Benvolgudes autoritats,
Benvolgudes conselleres i benvolguts consellers,
Ciutadans que ens escolten des d’aquí o per internet,

Bon dia.

No fa massa temps, durant una visita a Roma amb motiu de l’any Ramon Llull, em va cridar especialment l’atenció un quadre de Santiago de Montserreto que explica l’arribada de Ramon de Penyafort a Barcelona.

L’escena, basada en uns fets ocorreguts al segle XIII, no podia resultar més vigent i actual. Segons la llegenda, ja en aquell temps les desavinences entre els mallorquins havien desembocat en una situació certament preocupant. En un intent d’acabar amb el conflicte, el Rei En Jaume va decidir enviar el sant a Mallorca per posar pau i acabar amb el conflicte.

Res més lluny de la realitat!

Pot ser sigui una de les poques vegades que els mallorquins, tots a una, es varen posar d’acord per tirar a la mar al bon Ramon de Penyafort.

Aquí l’origen del seu miracle, i qui sap, si també el primer precedent del windsurf, ja que només amb ajuda d’una post i un bacle va creuar la mar per arribar de nou a Barcelona.

Anècdotes i bromes a banda, la història de Mallorca i els mallorquins està plena de desavinences i enfrontaments entre nosaltres mateixos: forans i ciutadans, can Amunt i can Avall, xuetes i cristians, austracistes i botifarres, carlistes i liberals...

Aquesta falta d’entesa interna ens ha posat molts de pals a les rodes, i encara sembla que no n’haguem après, cal recordar que quan ens hem unit i hem treballat per un objectiu comú, ho hem fet i hem aconseguit triomfs molt importants: vet aquí l’autonomia, la Llei de Normalització Lingüística o la protecció d’espais emblemàtics.

Ara toca de nou ajuntar esforços i tots plegats. Aquí som tots necessaris per aconseguir treure endavant aquesta societat i afrontar els reptes que té endavant a partir de grans acords d’estat, més enllà de les normals i sanes diferències en la concreció de les polítiques concretes.

El nostre futur està en joc i no ens podem permetre que les divisions ens apartin d’allò que és essencial i vertaderament important. Assistim a un moment crucial i que pot resultar definitori de la societat del futur.

És vital que de manera conjunta siguem capaços de fer un front comú que ens permeti fer realitat aquest canvi de finançament que tots reclamam i que mai no arriba. No podem permetre més dilacions en aconseguir els recursos que permetin poder desenvolupar projectes d’educació, sanitat, transports, cohesió social, etc.

Aquest model de futur passa, inevitablement, per definir també com volem administrar aquests recursos. Sense dubte, aquí el Consell de Mallorca ha de jugar un paper prioritari.

El Consell no pot mantenir-se aliè a aquesta transformació. El Consell ha de ser l’agent impulsor del futur del país, la institució des d’on es planifiqui i executi col·lectivament aquest futur.

Plenament conscient d’això, el govern que tenc l’honor de presidir, no ha minvat esforços en preparar la institució davant els reptes que s’acosten.

No ha estat fàcil. Com vostès saben, hem hagut de reactivar un Consell que havia aturat màquines, un consell adormit i inactiu, un Consell que havia donat l’esquena a la ciutadania per tal de servir els interessos d’aquells que no creuen en el nostre autogovern i la nostra capacitat de gestionar els recursos propis.

Una visió que contrasta amb la meva, amb la nostra. Sempre he apostat per un Consell fort que sigui el vertader govern de Mallorca. Convençut d’això, avui comparec davant tots vostès amb la satisfacció d’haver dotat la institució dels instruments necessaris que ho possibilitin.

L’assumpció de noves competències n’és el millor exemple.

Aquestes noves àrees de gestió, ara en mans del Consell de Mallorca, ens donen l’oportunitat de planificar aquest futur del que parlam i dur endavant polítiques de present fetes des de la proximitat.

És un dels grans avantatges per a la ciutadania, que al marge de qui gestiona els seus recursos, ens demana que ho facem bé. I evidentment, des de la proximitat, amb plens coneixements de la realitat de Mallorca es pot treure molt més profit.

És el cas de la competència de Promoció Turística. Hem assumit aquesta competència i ho hem fet millorant en prop d’un milió d’euros el finançament que va plantejar l’anterior Govern. Aquesta millora en la dotació pressupostària és més que notòria i un bon exemple de les negociacions duites a terme per part de dos executius -el del Consell i el del Govern- que creuen en l’autogovern illenc.

Ha estat un exitós punt de partida per començar a fer feina en una àrea cabdal per la nostra economia, per al nostre futur.

Tant de manera directa com indirecta, el turisme mou, impulsa i genera sinergies que resulten fonamentals.

Per això, la seva promoció ha de ser especialment adient i encertada. No ha de perseguir augmentar el nombre de visitants que tenim, sinó de millorar-ne la qualitat -en el sentit que menys gastin més- i distribuir-los d’una forma més sostenible durant l’any, baixant els pics de l’estiu i allargant la temporada.

Aquesta ambiciosa aposta té un doble objectiu: evitar la imatge de saturació estival i aconseguir que els treballadors puguin fer millor feina durant més mesos a l’any, de la qual cosa se’n deriven millores en les condicions laborals i en definitiva de la qualitat de vida de la gran quantitat de ciutadans que fan feina en aquest sector.

Així, hem defugit de la promoció de l’oferta tradicional de sol i platja. De la mateixa manera, hem començat a explorar nous mercats qualitatius. A les fires especialitzades s’ha incidit en la promoció fora dels mesos d’estiu, per allargar la temporada, i en incorporar altres atractius, com la gastronomia i artesania.

Parlar de turisme és parlar de generació de riquesa, però lentament i inexorablement aquesta riquesa cada vegada està més concentrada. A més de l’Impost de Turisme Sostenible que va aprovar el Parlament i del qual aquest Consell se n’està beneficiant amb diferents projectes, hem de cercar altres vies per a fer que més ciutadans rebin els beneficis que aporta el turisme.

Aquí la darrera modificació de la Llei Turística va donar una arma potentíssima als Consells, com és la zonificació del lloguer turístic que el meu govern està a punt d’acabar després d’escoltar els agents econòmics i els ajuntaments. La premissa ha estat clara: aquesta activitat es pot desenvolupar on és una oportunitat i s’ha de restringir on suposa problemes, ja siguin de capacitat de càrrega o de dificultat d’accés a l’habitatge.

I estic convençut que hem segut fer una lectura encertada d’aquest repte. Evidentment, i com ja s’ha dit, aquesta zonificació és provisional i encara s’acurarà més amb l’aprovació del PIAT que el Departament de Territori està ultimant, una altra eina de regulació territorial dels del punt de vista turístic (o turística des del punt de vista territorial) cabdal i que aquest govern farà possible.

Com veuen, aquest Consell vol planificar el turisme, conscient que cal assegurar la sostenibilitat ambiental i social de la principal activitat econòmica de Mallorca si volem que se segueixi desenvolupant en el futur.

El Consell, però, ha de ser també, un agent dinamitzador en altres aspectes que incideixen de forma directa en la vida de les persones.

De fet, les persones són i ha de seguir sent la nostra prioritat. Tenint això clar, resulta evident la necessitat de disposar de tots els recursos al nostre abast.

D’aquesta manera, a més d’incrementar la nostra cartera de competències en matèria turística, hem incorporat la titularitat i gestió de residències i centres de dia. També els serveis de promoció d’autonomia personal, del finançament de la concertació de places de dependència i dels serveis a persones amb discapacitat en els centres especials d’ocupació.

D’aquesta manera s’ha acomplert a l’Estatut d’Autonomia, i podem gestionar millor les necessitats de la ciutadania d’avui i de demà, i fer-ho -com deia abans- des de la proximitat del Consell.

Concretament, estic parlant de la titularitat i gestió de la Residència Sant Miquel i el Centre de Dia Oms acompanyada d’un finançament de 4,2 milions d’euros; i de la titularitat i gestió del centre d’estades diürnes de Can Clar (Llucmajor) i els serveis de promoció de l’autonomia persona de Son Bru, Can Real i Son Perxana, amb 446.414 euros.

A més, l’acord signat amb el Govern inclou el finançament dels cost vinculat a la concertació de reserva i ocupació de places per a gent gran que tengui reconeguda la situació de dependència en centres residencials i centres d’estades diürnes que formen part de la Xarxa Pública d’Atenció a la Dependència, per 13 milions d’euros.

Aquest traspàs de competències suposa un increment qualitatiu en la gestió autònoma dels interessos propis de l’illa de Mallorca en matèria de serveis socials. La unificació en una sola administració dels centres que tenen les mateixes característiques ajuda a oferir serveis més igualitaris i equitatius pels ciutadans, ja que es poden unificar serveis, sistemes de funcionament i establir uns estàndards de qualitat a tots els centres públics.

Paral·lelament a aquest increment competencial seguim avançant per fer efectives altres competències com ara les d’Igualtat. Tanmateix, i comprendran que l’actualitat tristament m’hi obliga especialment de forma negativa, vull fer referència a la tasca que està fent feina la Direcció Insular que recuperàrem i que mai hauria d’haver desaparegut.

Destac la campanya "No i punt" engegada a les festes dels nostres pobles; la prevenció és cabdal per a evitar que visquem situacions que mai s’haurien de viure, i que desgraciadament després la legislació i la justícia no estan a l’altura d’afrontar.

També vull fer referència a la competència de Joventut, que ens permetrà impulsar les polítiques per als joves en l’àmbit insular. El traspàs serà efectiu l’1 d’octubre.

Una vegada que les competències siguin efectives, el Consell treballarà en la coordinació municipal per garantir una prestació integral i adequada a l’illa, tot entenent la necessitat de dur a terme accions de proximitat amb els ajuntaments en matèria de joventut, ja que són els municipis els que saben quines són les necessitats immediates de la seva població juvenil.

Oferirem assistència jurídica, econòmica, formativa i tècnica en matèria de joventut i oci als municipis, i, arribat el moment i si és necessari, modificarem el Pla Insular de Joventut. De moment, hem fet feina per crear l’estructura administrativa i tècnica per fer- ho possible.

El disseny del nou Consell de Mallorca, el Consell de futur, com veuen ja comença a materialitzar-se. El nostre projecte, però, és molt més ambiciós. En acabar aquest mandat assumirem encara més competències.

Això, a la pràctica, voldrà dir tenir més capacitat competencial que fins i tot el mateix govern de les Balears.

Els inform que ja hem iniciat el procés que ens portarà a gestionar l’ordenació turística i també la competència sobre el litoral. Dues àrees que ens conferiran una gran força política i de gestió. I no acaba aquí la cosa. En Agricultura, tot i que el Govern seguirà fent-se càrrec de les subvencions europees, ja puc avançar que el Consell assumirà la coordinació del sector primari.

Com veuen, el model que jo represent i defens, res té a veure amb el d’una administració caduca i allunyada de la realitat. Més aviat tot el contrari.

Aquest nou Consell va consolidant la seva estructura i enfilant-se per un camí que ens durà a ser allò que tenim encomanat per llei i pels ciutadans i a què abans feia referència: el govern de Mallorca, que gestiona el present pensant en el futur.

Aquest mandat de la ciutadania ens obliga també a que la seva administració sigui sensible a les seves necessitats i escolti les demandes. Disposar d’una xarxa insular de transport públic, eficient i competitiva és fonamental.

En aquest sentit, des del Consell de Mallorca no defallirem en el nostre intent d’assumir l’abans possible les competències sobre transport terrestre. No hem fet cap passa enrere i seguim preparant el terreny conjuntament amb el Govern de les Illes Balears per fer-ho possible amb la dotació econòmica necessària, independentment de si es fa efectiva aquesta legislatura o la que ve.

Si de veres volem unes institucions que pensin el futur del país hem d’abandonar el curt terminisme de quatre anys, i per això també cal que s’abordi des del diàleg compartit.

Es tracta d’una competència que preveu l’Estatut i que no ha estat transferida al Consell de Mallorca quan els altres consells sí que la gestionen directament. Una eina estratègica que ens ajudarà a reconduir el futur i abandonar els models que durant anys ha imposat el conservadorisme desenvolupista i tenir una visió global de la mobilitat, pública i privada, forjant un gran Pacte per a la Mobilitat Sostenible.

Afavorir el transport públic és fonamental per preservar el territori i fer valdre una nova manera d’entendre el desenvolupament econòmic. El nostre objectiu, és i serà, resoldre els problemes de la ciutadania. Amb aquesta premissa i amb competències plenes en transport terrestre farem de Mallorca una illa més sostenible amb alternatives reals, ràpides i fiables.

És per això, que tenint clar aquest model de mobilitat, la planificació del territori n’ha de caminar de la mà. Per això, després d’haver assegurat la seguretat en alguns trams negres, vull avançar que impulsarem la modificació del Pla Director de Carreteres per eliminar-ne infraestructures que resulten innecessàries o no responen al model de mobilitat que hem d’impulsar i al qual ara feia referència.

Així ja els anunci la voluntat ferma d’aquest executiu d’eliminar-ne les rondes de Campos, Porreres i Costitx; els acords aprovats amb els respectius ajuntaments fan innecessàries les rondes de circumval·lació en rústic.

Aquesta revisió, però, vol anar molt més enllà i fer una lectura molt restrictiva de les carreteres que fan falta a Mallorca, amb un gran acord polític però també institucional amb els ajuntaments afectats.

No fan falta més infraestructures viàries que les que tenim, sinó sobretot invertir en la millora de la xarxa existent. El repte, ara, és millorar el transport públic, amb la feina que ja ha iniciat el Govern de les Illes Balears i la que estam disposats a fer des del Consell quan n’assumim la competència.

Val a dir, però, que en aquest sentit la implicació de l’Estat hauria de ser una obligació, atès que des de Madrid s’inverteixen milers de milions d’euros en trens a la Península sense que aquí no en veiem cap. Per a una Mallorca amb una mobilitat de futur ens cal un front comú ampli, al servei dels mallorquins i no de cap agent extern.

No amag que darrere aquesta revisió del model de mobilitat hi ha una forta preocupació i estima pel nostre paisatge i la voluntat ferma de tot l’equip de Govern de protegir-lo.

Perquè pensar en la Mallorca del futur significa corregir els errors desenvolupistes del passat. Significa conservar el nostre patrimoni més preuat, que és el territori.

I evidentment això passa per unes normes territorials més proteccionistes, però sobretot per a fer-les complir. Aquí és on molts governs han mirat cap a una altra banda, i aquest govern ha mostrat la seva valentia.

L’Agència de Protecció del Territori ha demostrat que si s’hi aposta, s’obté resultats. Ens la trobàrem amb sis municipis adherits i més de mil expedients aturats als calaixos. En aquests tres anys s’hi han incorporat 16 municipis més; just des del darrer Debat de Política General, Búger, Selva, Llubí, Capdepera, Fornalutx, Sineu, Campos, Manacor i Inca. Així sumam el 41% del territori de l’illa.

Cal recordar que la nova Llei d’Urbanisme ens atribueix competències exclusives sobre sòl rústic protegit com ANEI, ARIP i ATP Costanera, el 38% del territori illenc no adherit.

A més, després d’una legislatura de desídia, s’han obert i imposat centenars d’expedients sancionadors i s’han executat desenes d’ordres de demolició contra edificacions il·legals, en la major part dels casos pels mateixos propietaris.

Les multes que s’han imposat, a més, han repercutit en millores per als ciutadans a través dels ajuntaments adherits, un fet també insòlit en la història de l’Agència.

Aquesta defensa del territori ha vingut acompanyada d’altres accions mediambientals no menys valentes i decidides.

De fet, després d’aturar la importació de residus, tot i que alguns partits de l’oposició alertaven que pujaria la taxa de residus (no tots, record que el PI es va sumar a MÉS, PSOE i Podem per a acabar amb aquella vergonya); idò bé, l’hem anat davallant enguany, un altre pic.

Hem demostrat que gestionant diferent, no només hem deixat de ser el femer d’Europa, sinó que a més els ajuntaments paguen manco, i per tant els ciutadans també. I tot, mentre podem sentir-nos orgullosos d’haver augmentat la recollida selectiva un 17%. Un èxit col·lectiu que cal celebrar.

Com ja he dit, la Mallorca del futur necessita unes noves normes territorials que donin resposta als reptes del present. El Pla d’Equipaments Comercials que prest aprovarem definitivament n’és una mostra, amb una regulació capdavantera de la instal·lació de grans superfícies comercials. També ho és el Pla d’Intervenció d’Àmbits Turístics a què ja he fet referència, o la revisió del Pla Territorial de Mallorca que aprovarem inicialment enguany i que suposarà un increment substancial de la protecció del nostre sòl.

Una activitat frenètica, d’aquest govern, per a projectar una Mallorca sens dubte millor, més sostenible.

No puc ni vull deixar de fer referència al fet que tot i no tenir atribuïdes competències legislatives, hem elevat al Parlament la Llei de Camins. Una prova més de la nostra voluntat de ser útils als ciutadans i a les ciutadanes. Aquesta llei, que ben aviat serà debatuda al Parlament, suposa un instrument per garantir que els camins públics siguin, precisament, públics. Una normativa per evitar que ningú els usurpi i en el futur ens repeteixin casos sobradament coneguts. Aquesta llei, impulsada pel Consell garanteix també una altra forma de mobilitat dels ciutadans.

Parlant de mobilitat, permetin-me recordar que ha estat aquest govern qui ha acabat amb un greuge històric, eliminant el peatge del túnel de Sóller. Amb el rescat de la concessió s’ha posat punt final a que Mallorca tengués ciutadans de primera i de segona. Ningú no entenia perquè s’havia de pagar per circular per una carretera que era i és de tots.

Tot i això, durant massa anys, entrar o sortir de la Vall de Sóller tenia un cost econòmic pels ciutadans i també per l’administració. Un entrebanc per aïllar i separar els pobles de Mallorca. Era de justícia. Era una reivindicació històrica i un compromís que hem complert. Rompre barreres sempre suposa avançar, i en aquest cas l’avanç, trob, ha estat molt gros. Hem acabat amb la privatització de la mobilitat.

El peatge més car d’Espanya ja és història. I ho és, gràcies a la ferma voluntat d’un govern progressista que no podria permetre que unes barreres, que mai haurien d’haver existint, dividissin Mallorca amb l’única intenció que una empresa privada fes negoci a costa dels ciutadans i del seu dret a moure’s lliurement i sense haver de pagar per fer-ho.

El rescat del túnel de Sóller, però, ha evidenciat una altra qüestió no manco important. Aquest rescat ha estat possible gràcies a la bona situació financera del Consell. En aquests moments, el Consell de Mallorca és una institució sanejada.

El Consell està ben a punt de liquidar el seu deute bancari. La nostra capacitat d’endeutament podria arribar, en aquests moments, als 150 milions d’euros. Es tracta d’una situació envejable.

Això és una prova més de la demagògia i el renou distorsionador que han propagat alguns grups per confondre la ciutadania amb missatges apocalíptics. Idò, res d’això. Aquest govern de progrés ha demostrat saber gestionar com cal els doblers públics i només enguany el deute s’ha reduït dràsticament a més de la meitat. Enguany, i en termes absoluts, més de 12 milions d’euros.

Tanmateix, he de fer referència a l’herència d’una altra carretera amb peatge, la de Manacor. En aquest cas el peatge és a l’ombra, ja que no són els ciutadans els que el paguen directament, sinó que és aquest Consell qui ho fa cada vegada que hi passa un vehicle.

Idò ara el Govern central diu que el que ens resta per pagar (uns 100 milions d’euros) ho hem de computar com a deute, després de més de deu anys d’opinar el contrari; tot i que ho podem assumir sense problemes, per mor d’aquesta decisió seva (i repetesc, per una decisió seva), i malgrat tenir 30 milions d’euros de superàvit, ens obliguen a fer un pla econòmic i financer, també perquè no enviam a bastament doblers a romandre als bancs, una situació ben coneguda pels ajuntaments d’aquest país. D’això ja en parlaré una mica més d’aquí una estona.

Tot i que som una institució sanejada, que paga ràpidament a proveïdors i gairebé sense deute, el ministre Montoro ens castiga. És una vergonya inaguantable, un nou atac contra el nostre autogovern.

Els convid a aixecar la veu tots junts i dir que els doblers de les institucions no són per a sanejar els bancs dels amics de ningú ni per amagar la mala gestió pressupostària del Govern de l’Estat, sinó per donar serveis a la ciutadania i permetre polítiques de progrés. Com va dir Johan Cruyff "els doblers han d’estar al camp, no al banc".

Aquesta és l’herència que ens va deixar el passat (amb una carretera investigada al Cas Peatge) i també la que ens envien des de Madrid; a això es contraposa el futur de justícia i sostenibilitat que nosaltres planejam. Que cadascú ens jutgi segons els nostres actes.

Com veuen, encara avui seguim pagant els efectes d’una gestió nefasta. Aquell model i la seva manera fer, insistesc, sota la lupa dels jutges, encara ens pesa.

La xacra de la corrupció, que va deteriorar profundament la imatge de les principals institucions públiques, té una ombra molt allargada que aquest govern ha volgut transformar en projectes de valor social.

Així hem fet efectiu el compromís de retornar els recursos malbaratats a la societat. Sense comptar enguany, ja hem recuperat 4 milions 927 mil euros que permetran al Consell pagar un nou centre per a persones sense sostre.

Aquest tipus d’accions demostren que la nostra forma de governar i fer política és ben diferent. Uns es dedicaven a saquejar les arques públiques, mentre que nosaltres dediquem els dobles robats a qui més ho necessita. Avui, vull reiterar que seguim ferms en la nostra idea de recuperar tots els doblers que ens han estat robats.

En aquest sentit, ja hem activat el portal de transparència i darrerament s’ha incorporat noves dades. Un punt de trobada i de difusió que mostra una forma nova d’entendre el dret de la ciutadania d’accedir a la informació pública. Som una institució pionera. De fets, els primers en exercir un control sobre els doblers assignats als diferents grups polítics amb representació en aquesta sala.

No cal oblidar-ho: cuidar la democràcia avui ens preveu de perillosos extremismes populistes el dia de demà.

Aquest nou tarannà, també té el seu reflex a la posada en marxa d’altre servei: l’Oficina de Responsabilitat Social.

Hem volgut donar una passa més enllà de la inserció de clàusules socials i mediambientals o l’aprovació de la reserva de mercat i crear una oficina pròpia i pionera, que té present i persegueix amb totes les seves actuacions contribuir a aconseguir els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible de Nacions Unides, la coneguda Agenda 2030, fruit del Pacte Mundial de Nacions Unides.

Evidentment, les nostres accions de govern, com han pogut comprovar, suposen un canvi de rumb. Una nova direcció decidida i dirigida al futur, que contrasta amb la situació viscuda la passada legislatura basada en polítiques restrictives, congelació de plantilles, retallades i nul·la voluntat de negociació amb els sindicats, en la qual es va situar els funcionaris com a part responsables de la crisi.

Ara, en canvi, s’ha recuperat la normalitat en la negociació. És més, hem aconseguit retornar tots els drets retallats. No només això, sinó que a més ha estat possible avançar en el reconeixement de nous drets, com l’acord de la carrera professional que, com saben, ha recorregut la delegada del Govern espanyol.

Aquest nou clima laboral ha permès implantar nous acords de selecció de personal, inclosos mèrits per a la contractació, com és l’avaluació de les competències professionals.

Hem creat ocupació directa. Quan arribàrem existien 236 vacants i ara només ens queden les de bombers i algunes a territori. S’han creat 37 noves places, s’han obert 16 borses de treball, amb l’objectiu d’obrir unes 10 bosses més.

Així i tot, volem anar més enllà. Després de 10 anys sense oferta pública, enguany hem aprovat una oferta pública de 78 places. A aquestes, cal afegir les 129 convocades per l’IMAS.

Queda palès que el Consell de Mallorca genera llocs de feina i qualitat. Un model completament oposat al d’aquells que només van destruir ocupació i desmantellar l’administració pública.

L’administració ha de ser eficaç i efectiva. Ha de ser exemplar. I des de que van accedir al govern hem fet passes per aconseguir-ho. En acabar el mandat tots els nostres edificis disposaran de llicència d’activitat. Sorprenentment no en tenien quan vàrem arribar.

De manera paral·lela hem impulsat la tecnologia i l’administració electrònica. Un treball silenciós que aviat veurà la llum amb el registre electrònic, l’expedient electrònic i la nova pàgina web del Consell.

Les noves tecnologies són el futur. Per això ja tenim en marxa el pla estratègic intel·ligent i el projecte Smart Mallorca, que permetrà millores en serveis a tot el territori, en l’àmbit turístic, de mobilitat, d’eficiència energètica, cultural i accessibilitat.

El canvi radical del Consell és, però, més evident encara en la seva política cap als ajuntaments de Mallorca, que també pateixen la intervenció del ministre Montoro.

La seva injusta regla de despesa els ofega, quan disposen dels recursos suficients per poder dur endavant gestions imprescindibles per la ciutadania.

Ara per ara, els ajuntaments de Mallorca tenen retinguts als bancs 500 milions d’euros que no poden gastar. El Consell, motor del desenvolupament local, ha intentat revertir la situació i ha apostat pel suport tècnic i econòmic als ajuntaments de Mallorca, que es trobaven immersos en una profunda crisi, tant per les dificultats econòmiques com per la intervenció de l’Estat Espanyol i que els limitava a l’hora de poder fer inversions profitoses i també per la dinamització de les economies locals com a font de benestar per la ciutadania i instrument de millora de la mateixa estructura municipal.

L’esforç econòmic i humà que ha fet el Consell de Mallorca aquesta legislatura ha estat importantíssim, però sempre valorant i tenint com a referent les necessitats dels ajuntaments i procurant, també, potenciar polítiques municipals dirigides a fomentar la sostenibilitat, la lluita contra el canvi climàtic, l’accessibilitat i, com ja he dit, la dinamització de les economies locals.

Hem procurat, tant com la legislació permetia, que els recursos aportats als ajuntaments es distribuïssin dins el mateix municipi o dins la nostra illa, facilitant l’accés, per les característiques pròpies dels projectes subvencionats, a les empreses d’àmbit illenc o local.

Perquè volem que el Consell sigui un motor per a la nostra economia, de les petites i mitjanes empreses que sustenten la nostra societat i que haurien de ser clau en el futur econòmic illenc.

També hem procurat facilitar al màxim la gestió i donar liquiditat als ajuntaments, i per això hem aplicat la política d’avançar el pagament de les ajudes des d’un 50-80% en el moment de l’adjudicació de les subvencions, i la resta a mesura que anassin realitzant i justificant l’actuació.

Així hem evitat el més que possible endeutament municipal per poder pagar com marca la llei els projectes i les obres a les empreses contractistes.

Hem introduït també l’obligatorietat de clàusules socials i mediambientals als plecs de contractació, lligant així als contractistes al repartiment de la riquesa i a la preservació del medi ambient.

Una altra de les nostres preocupacions ha estat que el gruix de les ajudes arribàs a tots els ajuntaments de Mallorca, ampliant les convocatòries a tots els ajuntaments i també Palma. Això sí, donant una certa preferència als més petits, que són sempre els que més mancats de recursos es troben.

Hem reforçat el Servei d’Assistència Tècnica i hem posat al servei dels ajuntaments tot el nostre equip tècnic d’arquitectes i enginyers, oferint en una convocatòria oberta tot l’any la redacció dels projectes i la direcció de les diverses obres.

Si ens posam a quantificar econòmicament les ajudes, ens trobam que amb aquests tres anys el Consell de Mallorca haurà aportat als ajuntaments més de 91 milions d’euros, 4,5 dels quals corresponen a Palma i la resta repartit entre tots els altres, és a dir, una mitjana de més d’1,6 milions per cada Ajuntament. I això sense incloure altres partides pressupostàries com el pla d’instal·lacions esportives dotat en prop de 12 milions d’euros.

Però no hem d’oblidar també que des del mateix Departament de Cultura i Patrimoni les ajudes per a la restauració de patrimoni públic i per a l’adequació de biblioteques i museus municipals o per activitats culturals; ni tampoc les ajudes per projectes de foment de la igualtat i la participació del Departament de Presidència; o les de promoció econòmica i el foment de la promoció turística des del Departament d’Economia; o les destinades a l’adequació de punts verds i neteja d’abocaments d’enderrocs des del Departament de Medi Ambient, ni tampoc a les ja esmentades de projectes de dinamització juvenil que es posaran en marxa aquest any, una vegada rebudes les transferències del Govern de la Comunitat Autònoma.

Tot això suposa una important aportació de recursos als ajuntaments per donar cobertura a les seves necessitats i que demostra que tenim clara la Mallorca per a la que estam fent feina: una Mallorca per als ciutadans i amb els ciutadans, culturalment rica, mediambientalment sostenible, econòmicament dinàmica.

En definitiva, mai els ajuntaments de Mallorca havien rebut tants de recursos i tampoc mai s’havien marcat tant els objectius generals que es pretenien assolir, i tot això acordat amb els mateixos ajuntaments en el marc de l’Assemblea de Batles i Batlesses de Mallorca que ha tornat a esser el vertader espai de diàleg i consens del municipalisme.

Com poden comprovar, miram lluny i encaram el futur amb ganes. La Mallorca que deixarem a les noves generacions és a les nostres mans. Depèn de nosaltres posar les bases per afrontar els nous temps de la millorar manera possible.

Miram endavant sense complexos i amb energia renovada. Mirar endavant, no implica però, deixar de mirar el nostre passat.

Som el que som gràcies a aquells que ens han precedit i que ens han cedit un llegat importantíssim. Un llegat que cal cuidar, preservar, recuperar i també difondre.

En aquest sentit, cal posar en valor la feina feta per la creació d’un Museu Marítim. Amb aquest projecte volem implicar el conjunt de la societat mallorquina. De moment ja hem creat el consorci que lideri la iniciativa. Sense una entitat que pugui canalitzar les ajudes i dirigir el projecte és impossible fer-lo realitat. És la gran diferència amb els intents anterior. Ara es disposa d’un organisme amb entitat jurídica. Una eina més àgil i clarament més eficient que el conveni entre institucions.

El Museu comença amb una aportació de 250.000 euros que el Consell de Mallorca contempla al pressupost de 2018.

Val a dir que el Museu Marítim s’ha concebut com una eina dinamitzadora de l’economia i la creació de llocs de feina, no com un simple magatzem del passat. De fet, per a la restauració i recuperació de les peces s’implicarà l’Escola de Mestres d’Aixa del Consell. Es recuperarà, així, el sentit inicial d’aquesta escola.

Els objectius bàsics del consorci seran investigar, conservar, recuperar i difondre el patrimoni marítim i portuari de Mallorca, així com el llegat històric que suposen totes les activitats relacionades amb la mar i els ports, i estimular i fomentar els treballs que tractin sobre aquests.

La recuperació de la història nàutica, i els nostres lligams amb la mar constitueixen una fita important en la recuperació del nostre patrimoni. Ben igual que la recuperació dels molins del Pla de Sant Jordi, les torres de defensa o les passes fetes encaminades al reconeixement de la ruta de pedra en sec com a patrimoni de la humanitat. De la mateixa manera hem creat una línia d’ajudes per restaurar i recuperar els orgues històrics que encara tenim a Mallorca i que en alguns casos són autèntiques obres d’art valorades arreu del món.

Recuperam el passat per al present. Però sobretot construïm el present per al futur.

Un futur on la nostra llengua, la catalana, ha de seguir tenint un paper important; no contra cap altra, ni molt manco contra ningú, sinó com un element de la riquesa que compartim tots els mallorquins, independentment de les llengües que xerrem, que ens cohesiona com a país i que suposa la nostra més singular aportació col·lectiva a la humanitat.

Així, i també fent referència al moment polític que vivim, vull destacar una de les moltes iniciatives que la Direcció Insular de Política Lingüística ha posat en marxa, que és la recuperació de les subvencions per a la retolació en català que s’eliminaren el 2011, quan l’actual Delegada del Govern central va arribar a la presidència d’aquesta institució.

Potenciar la nostra llengua no pot ser percebut com una amenaça; si qualcú ho viu així, és que o té les coses molt confoses o que vol confondre les coses.

I ja per anar acabant, no vull deixar passar l’oportunitat de compartir amb vostès una petita reflexió sobre el moment actual.

Fa temps que assistim a un moment complicat. Malauradament, hem vist com els retalls de drets i llibertats han anat obrint-se camí. Una involució democràtica i un constant atac a l’estat de Dret que no podem consentir.

Ara més que mai hem de prendre consciència i fer front amb el diàleg i el consens als reptes polítics. És una tasca de tots revertir l’actual anomalia democràtica que ha portat a judicialitzar l’escena política. Correm el perill que la política perdi el seu valor.