El Pla Hidrològic de les Illes Balears és a punt de ser una realitat

El Govern de Bauzá i Biel Company va incomplir els terminis i les recomanacions europees. Fruit de la mala gestió i de la manca de previsió, la situació de sequera va empitjorar notablement l’estiu de l’any passat. L’aigua és vida i cal preservar-la. Amb aquest objectiu, la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca ha desencallat l’elaboració del Pla, i treballa per garantir els recursos per a les generacions futures.

Ha començat termini de consulta pública de la revisió anticipada del Pla Hidrològic de les Illes Balears (2015-2021), que tendrà una durada de sis mesos, amb la qual cosa es compleix el compromís adquirit amb la Comissió Europea.

El Govern espanyol va incomplir el calendari del primer cicle de planificació hidrològica (2009-2015), ja que aprovà els plans de les comunitats autònomes entre 2013 i 2014. Per evitar una sanció, es va acordar amb la Comissió Europea que es compliria el termini previst del segon cicle de planificació (2015-2021) i que aquests plans tindrien en compte les deficiències detectades pels tècnics europeus, fet que el Govern de les Illes Balears va incomplir durant l’anterior legislatura, quan Biel Company del Partit Popular n’era el responsable.

De fet, el Pla Hidrològic aprovat pel Consell de Ministres incompleix les polítiques ambientals europees en un seguit de punts que la Comissió Europea va plasmar en l’informe Draft Points, amb prescripcions de caràcter general per a totes les conques i de caràcter particular per a la conca intracomunitària de les Illes Balears. Les observacions de la Comissió Europea relatives a la Comunitat Autònoma feien referència a la manca de protecció del recurs perquè no s’havia actualitzat l’estudi de pressions que preveu la Directiva marc de l’aigua, no es feia el seguiment de les masses d’aigua superficials que no s’havien caracteritzat ni avaluat, no hi havia mesures de reducció de nitrats a les masses subterrànies, mancaven les mesures de protecció de les masses d’aigua subterrània sobreexplotades, no s’havia fet l’avaluació dels costos del cicle integral de l’aigua i hi mancaven mesures de recuperació d’aquests costos.

Per això, en la revisió del Pla Hidrològic de les Illes Balears s’incorporen les dades de l’anàlisi de la recuperació dels costos dels serveis de l’aigua, i s’analitzen i incorporen les pressions a tots els tipus de massa, que van des de les embarcacions per les aigües costaneres fins a la sobreexplotació i la contaminació per nitrats a les subterrànies, passant pels abocaments de les depuradores en torrents, entre d’altres.

També s’ha revisat l’estat de les masses d’aigua subterrànies, s’han actualitzat les dades de consums i demanda, s’han reprès les tasques de monitorització de les aigües superficials i s’han establert mesures de gestió de la demanda i normatives per a la protecció de les masses d’aigua subterrània per sobreexplotació, per evitar la intrusió marina i per contaminació de nitrats.

Així mateix, la revisió del Pla recull la prohibició d’autoritzacions i concessions a masses sobreexplotades, que són les que tenen més sortides que entrades, per a tots els usos. Excepcionalment es podran atorgar concessions de fins a 10.000 m3 anuals per a explotacions agràries preferents, sempre que la massa mostri una tendència a la millora de l’estat quantitatiu. També s’estableix l’obligació d’utilitzar aigua dessalada per a ús urbà als nuclis on no es compleixen els requisits mínims sanitaris amb accés a la xarxa, es prenen mesures per evitar la intrusió marina i la salinització dels aqüífers, es recull el Pla de gestió d’Ús Sostenible de l’Aigua, que preveu el Pla de Sequera, i es prenen mesures de protecció per contaminació de nitrats.

A més, la revisió del Pla recull l’actualització de la cartografia de les zones humides naturals i n’identifica les potencials, entre d’altres millores.

També s’estableixen mesures de gestió de la demanda, com la reserva de recursos per a l’Administració amb fins ambientals, fent, per exemple, que els excedents actuals de la massa de ses fonts Ufanes es reservin perquè arribin a s’Albufera directament o indirectament, i augmentant els requisits per a l’obtenció de drets, amb l’obligació de presentar la cèdula d’habitabilitat per obtenir la concessió de subministrament d’ús domèstic en sòl rústic.

Precisament aquesta és una mesura que es va eliminar el 2012 i que va comportar que es duplicassin les sol•licituds de pous en sòl rústic per a ús domèstic en un sol any. Això, unit a l’augment de gairebé el 30 % de sol•licituds de concessions a l’illa d’Eivissa quan es tramitava el Decret de sequera extraordinària, fan que el Consell de Govern també hagi aprovat un seguit de mesures provisionals, entre les quals la suspensió de l’atorgament de nous aprofitaments hídrics per a totes les masses d’aigua subterrània de les Illes Balears en mal estat quantitatiu o sobreexplotades, mentre es tramita la revisió anticipada del Pla Hidrològic de les Illes Balears. Queden exclosos d’aquesta mesura, els aprofitaments per a abastiment a la població sempre que no hi hagi fonts alternatives de proveïment, la geotèrmia, la reordenació dels cabals, sense augment de volum, el manteniment i el sanejament de pous, el proveïment a dipòsits contra incendis i els aprofitaments per a explotacions agràries preferents fins a un volum de 10.000 m3/any.

També es prohibeix la concessió d’autoritzacions o concessions d’aigües subterrànies per a instal•lacions esportives amb superfície de reg de tres hectàrees o més. Aquestes infraestructures només podran satisfer la demanda d’aigua amb aigües residuals regenerades o dessalades, prioritzant l’ús de depurades, i tenint en compte que es tracta d’una iniciativa que recull, també, la revisió anticipada del Pla.

Durant els sis mesos de tramitació del Pla es preveu mantenir reunions de participació i sectorials, amb representants i professionals relacionats amb l’abastiment a poblacions, el sector agrícola i els professionals relacionats amb l’execució de sondejos, i també amb altres administracions, sense oblidar el compromís de reforçar el paper de les institucions de participació de l’Administració hidràulica: les juntes insulars i el Consell Balear de l’Aigua.