El Govern destinarà més de 97 milions a la diversificació econòmica i a la innovació

La Mesa de Diàleg Social aprova l’Estratègia per a la Diversificació Econòmica a través de la Innovació, que inclou una nova RIS3 que suma al sector turístic nous sectors emergents i transformadors: les Ciències i Tecnologies Marines, la Bioeconomia i les Indústries Culturals i Creatives


Aquest dilluns la Mesa de Diàleg Social ha aprovat l’Estratègia per a la Diversificació Econòmica a través de la Innovació que ha presentat el Govern. L’estratègia, que s’incorpora al Pacte per la Competitivitat, l’Ocupació de Qualitat i el Progrés Social, inclou com a element central la nova RIS3, un document vinculat a la concessió de fons europeus, en la qual s’hi han incorporat els nous sectors emergents transformadors: Ciències i Tecnologies Marines, Bioeconomia (economia circular i biotecnologia) i Indústries Culturals i Creatives (ICCS).

El Govern actual ha impulsat l’actualització d’aquest document, que havia estat aprovat inicialment l’any 2013 com una estratègia centrada exclusivament en el sector turístic, i en el qual a també hi mancaven encara com a requisits indispensables la definició de la governança, l’establiment d’un sistema d’indicadors, i l’escenari financer.

El vicepresident Biel Barceló ha explicat que el pressupost destinat a aquesta Estratègia serà de 97 milions d’euros fins 2020, cosa que «demostra la forta aposta d’aquest Govern per la innovació i per la societat del coneixement com a palanques del canvi de model econòmic cap a la diversificació i la sostenibilitat».

Barceló ha afirmat que la modificació de la RIS3 per incloure els nous sectors emergents esmentats permet «obrir la possibilitat de destinar recursos econòmics per fomentar la innovació a altres sectors econòmics, més enllà del turisme», i alhora aprofitar tot el potencial d’inversió, ja que centrar-la exclusivament en el sector turístic «hauria suposat que una part important dels 97 milions previstos no s’haurien pogut executar». D’aquesta manera, arribaran totes les inversions per innovació i serviran per diversificar el model econòmic: «Estam ajudant a crear llocs de feina de qualitat, estam ajudant a les empreses de diferents sectors, no només el turístic, que aposten per la innovació i les noves tecnologies».

L’Estratègia d’Especialització Intel·ligent (RIS3), es va començar a elaborar l’any 2012 en el marc de l’Estratègia de creixement de la Comissió Europea Europa 2020, on es promou una economia intel·ligent, sostenible i integradora per a Europa. L’objectiu d’aquesta estratègia és concentrar els recursos disponibles a través de fons de desenvolupament regional, com són per exemple els FEDER, en aquelles àrees d’activitat econòmica i d’innovació en les quals cada regió té un avantatge competitiu més prometedor.

La motivació per a la modificació d’aquesta estratègia respon a la voluntat del Govern d’estimular la creació d’un nou model econòmic basat en el coneixement i la innovació, a través de la diversificació de l’economia en base també als actius científics, tecnològics i econòmics, per a afavorir així la creació de feina de qualitat. L’objectiu és llavors actualitzar i reforçar l’estratègia (abans centrada exclusivament en el sector turístic) perquè més empreses puguin accedir a aquestes convocatòries, identificant les necessitats empresarials, fent partícip a la societat civil i donant també suport a la definició i la implantació d’activitats d’innovació.

Així, la previsió de despesa del govern fins el 2020, que inclou els fons propis, els fons privats, i els fons europeus, arriba als 97 milions d’euros, una xifra a la qual s’ha arribat gràcies la incorporació d’aquests sectors emergents transformadors. Per tal de definir aquests sectors amb major potencial que s’han incorporat a l’Estratègia RIS3 el govern va iniciar el 2016 un procés de diàleg a través del Procés de Descobriment Emprenedor (PDE) al qual es va convidar a participar als diferents sectors productius amb l’objectiu d’identificar els projectes transformadors per les Illes Balears i les necessitats empresarials per a portar-los a terme. En aquest sentit, també es van portar a terme un anàlisi qualitatiu i quantitatiu per a determinar el pes i les característiques de l’economia del coneixement a la nostra comunitat.

Així mateix, en relació a la governança també cal destacar la creació del Comitè de Seguiment i del Consell Assessor, format per agents de la quàdruple hèlix: societat civil (sindicats, centre d’economia..); teixit empresarial (clústers, patronal, cambra de comerç); entitats generadores de coneixement (UIB i instituts de recerca); i Administració pública. Aquests òrgans protocol·litzen els canvis, modificacions o actualitzacions de l’estratègia, i actuen com a òrgan de caràcter consultiu, i vinculant per a canvis que suposin més del 10% de l’assignació pressupostària o la inclusió o supressió d’iniciatives.

A la reunió de la Mesa de Diàleg Social, a més de Barceló i la resta de representants del Govern, han assistit representants dels consells insulars, de les patronals CAEB i PIMEB, dels sindicats CCOO i UGT, entre d’altres.

Més informació