La conselleria de Medi Ambient ha invertit 9,9 milions en minimitzar els efectes de la sequera

"Company menteix al sector. Va llevar les eines de gestió de la sequera del Pla Hidrològic de les Illes Balears, va amagar que Eivissa estès en alerta per sequera i va desvestir la direcció general de Recursos Hídrics"

La conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca ha invertit, fins ara, 9,9 milions d’euros en minimitzar els efectes de la sequera que pateixen les Illes Balears. L’Agència Balear de l’Aigua i la Qualitat Ambiental (ABAQUA) ha impulsat inversions en infraestructures per valor de 5,2 milions d’euros mentre que el Fons de Garantia Agrària i Pesquera (FOGAIBA) i el servei de Millora Agrària i Pesquera han mobilitzat 4,7 milions d’euros en cinc línies d’ajuda pel sector primari. A aquesta quantitat s’hi ha de sumar els 630.000 euros que costa la creació d’un pla de sequera i la revisió anticipada de Pla Hidrològic de les Illes Balears tal com ha explicat el conseller de Medi Ambient, Agricultura i Pesca, Vicenç Vidal, en una compareixença el passat dimecres a la Comissió de Medi Ambient i Territori del Parlament de les Illes Balears sobre sequera. Vidal també ha criticat a la seva compareixença parlamentaria que, mentres la Conselleria ha incrementat les ajudes al sector agrari, Biel Company en llevés quan era conseller.

"Les eines administratives de gestió de la sequera són inexistents perquè l’anterior legislatura les van llevar del Pla Hidrològic", segons Vidal. Un Govern, l’anterior, que "va desvestir la direcció general de Recursos Hídrics, deixant fer malbé alguns mitjans tècnics com una màquina de sondejos que va costar 600.000 euros, desmantellant l’equip de sondistes i no renovant el cos de vigilants". No només això sinó que "va desmantellar ABAQUA", acomiadant a deu persones de les quals se’n han recuperades dues.

Tot i això en poc més d’un any de legislatura la conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca ha vehiculat una estratègia sobre cinc pilars: la informació i la planificació, l’augment de disponibilitat de recursos no convencionals, la millora en la gestió de recursos convencionals, la gestió de la demanda i el foment de la participació, a més de prendre mesures específiques per Eivissa i agricultura.