Condemna unànime de l’assassinat de l’activista Berta Càceres

MÉS per Mallorca celebra que s’aprovi aquesta proposta de denúncia i reconeixement dels i de les defensores mediambientals


A la comissió d’Assumptes Socials i Drets Humans del Parlament balear avui s’ha aprovat la proposició no de llei de condemna de l’assassinat de l’activista hondurenya Berta Càceres. Una proposta que ha estat defensada per la diputada de MÉS per Mallorca, Margalida Capellà, qui ha celebrat que tots els grups polítics hagin donat suport a aquesta PNL.

Càceres, líder indígena i cofundadora del Consell Cívic d’Organitzacions Populars i Indígenes d’Hondures (COPINH), va ser assassinada a trets el passat dijous 3 de març de 2016 a la localitat de La Esperanza, província d’Intibucá, a l’oest d’Hondures. Segons alguns testimonis presencials, dos homes armats van arribar al seu domicili a la ciutat de La Esperanza, cap a les 01.00 AM, hora local, i li van disparar. Berta Càceres comptava amb mesures cautelars de la Comissió Interamericana dels Drets Humans, a causa de les amenaces de mort que havia rebut de poderosos terratinents locals i de companyies mineres i d’energia.

Aquest assassinat era una tragèdia anunciada. Durant anys, Berta Cáceres havia estat víctima d’una campanya constant d’assetjament i amenaces per impedir-li defensar els drets de les comunitats indígenes. COPINH havia protestat recentment contra la construcció de la represa d’Aigua Zarca a la comunitat de Río Blanco.

El brutal assassinat de la Berta Càceres és una mostra dels perills a què s’enfronten aquells qui, en aquest país i en tota l’àrea de Mesoamèrica, defensen els drets humans i realitzen activisme social. Segons l’informe «Quants més?», de Global Witness, entre 2002 i 2014 es van produir 111 assassinats d’activistes ambientals en territori hondureny. Més de 80 d’aquests assassinats van tenir lloc al Bajo Aguán, regió on Berta Càceres va ser assassinada. A més, organitzacions com Human Rights Watch o Front Line Defenders han acreditat en recents estudis la vinculació de membres de la Policia i l’Exèrcit en casos d’intimidació, amenaça, xantatge i suposats assassinats de defensors del medi ambient, així com de periodistes, sindicalistes i activistes socials. Cal assenyalar, a més, que totes aquestes agressions contra els defensors de drets humans s’han vist notablement incrementades a partir del cop d’estat de 2009 i que els atacs contra les dones defensores van en augment i es cometen en la més absoluta impunitat.

Ser defensora de drets humans i del medi ambient en Mesoamérica s’ha convertit en un risc permanent que amenaça la vida, seguretat i benestar tant de les defensores de drets humans com dels seus companys, familiars i les poblacions amb les que treballen. Com documenta la "Iniciativa Mesoamericana de defensores de drets humans en el seu informe 2012-2014, aquestes activistes són amenaçades, criminalitzades, pateixen agressions i estan en constant alerta, és part del seu treball diari. A més del risc, de les amenaces i les agressions que enfronten pel seu treball com a defensores, també viuen altres tipus de violències i desigualtats que són expressions de la històrica discriminació de gènere. A moltes d’elles, el fet de ser defensores de drets humans, lluny de suposar un major reconeixement social, els pot generar desprestigi i estigmatització. Reconèixer aquesta situació és fonamental per generar mesures de protecció integral que apuntin a la creació d’un context i ambient propici perquè les defensores realitzin el seu treball de defensa dels drets humans amb les garanties que el dret internacional els ha reconegut i que els estats, les organitzacions i la societat els han de procurar.

Documents adjunts