80 anys després, 14 represaliats pel franquisme tornen a ca seva

Diumenge, 14 de gener, un dia històric on s’ha dignificat la memòria dels defensors de la democràcia i la justícia injustament assassinats


Un dia ple d’emocions que marca un abans i un després a la història de Mallorca. Al matí al cementeri de Porreres, indret on s’han dut a terme l’exhumació de la fossa comuna, s’ha celebrat acte amb l’objectiu de lliurar a les famílies les restes mortals dels seus éssers estimats, afusellats pels feixistes. Allà s’ha fet visible el suport de les institucions balears, de l’associació Memòria de Mallorca i de centenars de persones que s’han sumat a les mostres de respecte cap aquestes persones que han lluitat per defensar la justícia, la democràcia i la llibertat.

Entre aplaudiments i sentiments agredolços, però amb una sensació col·lectiva d’agraïment per poder tancar finalment les ferides, els noms dels 14 homes assassinats pel franquisme han inundat les portes del cementeri. Avui a la fi tornen a casa, després de 80 desapareguts, Mariano Galiana Galiana, d’Alcúdia; Ignasi Picornell Femenies, Guillem Frau Moragues i Rafel Cifre Torres de Palma; Gaspar Macià Ventaloni de Campanet; Gabriel Ferriol Gelabert, Felanitx; Joan Losa Campomar de Pollença; Tomàs Seguí Seguí i Joan Canyelles Capllonch d’Esporles; Pere Vallespir Amengual de Costitx; Jaume Capó Amengual de Búger; Miquel Ques Torrens de Sencelles; Llorenç Coll Sastre de Selva Baltasar i Moyà Bauzà de Capdepera. 

A l’acte la consellera Fanny Tur per acabar el seu discurs on defensava la figura d’aquests defensors del valor democratic ha recitat ’Els nostres morts’, un poema de Miquel López Crespí,

“A poc a poc sortien de les grans fosses comunes, en la boca tenen encara gust de mel i taronger, a tots ells eterna gratitud, reconeixement infinit, avui a la fi descansaran a casa”. El batle de Palma, Toni Noguera, la vicepresidenta del govern i també coordinador de MÉS per Mallorca, Bel Busquets, la consellera de Serveis Socials, el coordinador del partit, David Abril, la batlessa d’Esporles, Maria Ramon, la diputada i coordinadora de la llei de fosses que ha fet possible tot aquest procés per trobar els cossos dels desapareguts, Margalida Capellà, el conseller del Consell de Mallorca, Joan Font i altres membres i agrupacions de MÉS per Mallorca ha assistit avui a Porreres.

Horabaixa han arribat als seus municipis on també s’han celebrat emotius actes. A Palma Ignasi Picornell Femenies, Guillem Frau Moragues i Rafel Cifre Torres han rebut un homenatge al Mur de la Memòria. ”Tota la vida hem sentit que recuperar la Memòria Històrica era reobrir ferides. Avui es demostra que la millor manera de tancar ferides era obrir les fosses”, ha assenyalat Toni Noguera, batle de Palma, qui també ha afegit que “s’honora la memòria dels seus millors ciutadans, els que varen morir per defensar la llibertat”.

“Estem convençudes que la darrera voluntat i el darrer pensament d’aquestes persones va ser que esperaven que les cerquessin. Una cosa tan senzilla hem tardat 80 anys a començar a fer-ho”, ha afirmat Margalida Capellà a la seva intervenció.
Avui han tornat al seu poble, Esporles, Tomàs Seguí i Joan Cañellas, d’on el feixisme els arrabassà, assassinà i tirà a la fossa de Porreres ara fa 80 anys per la seva defensa de la democràcia, la justícia i la llibertat. També ha tornat a ca seva, Costitx qui va ser el seu batle durant la República, Pere Vallespir i Amengual i a Sencelles, Miquel Ques Torrens, assassinat pel franquisme ha rebut un emotiu homenatge envoltat dels seus éssers estimats, dels seus familiars i de qui com ell creu en la democràcia i en la llibertat.